Pocs artistes poden presumir d’una trajectòria tan rica i variada com la de Patrícia Pardo. La creadora d’Alaquàs s’ha guanyat a pols la consideració de referent del clown -disciplina que ha desenvolupat al llarg dels seus 21 anys de carrera-, encara que això no li ha impedit tocar tots els pals que li permet la professió: de la dramatúrgia a la poesia, passant per la docència o els guions per a televisió.

Al capdavant de la companyia que porta el seu nom ha actuat en catorze països de tres continents, i ha patentat un tipus d’espectacle on l’humor amaga sempre un missatge, una reflexió sobre alguna cosa que no té res de graciós. Primer, es guanya la confiança dels espectadors amb una successió de números de circ abocats a la carcallada. Després, quasi sense que s’adonen, presenta la part més roín de la societat: corrupció, desigualtats socials, violència o egocentrisme desfilen davant de la mirada de qui passa de la rialla a la implicació emocional com si fóra el més normal del món.

Este és precisament el plantejament que defineix ‘La vaca que riu’, el muntatge que Pardo representarà a La Mutant dissabte i diumenge (20:30 i 19 hores respectivament), i que el passat dilluns va ser reconegut amb el Premi de les Arts Escèniques Valencianes com a millor espectacle de circ.

Testimonis

La primera part reprodueix una persecució clàssica de pallassos circenses, plena de slapsticks i equilibris, on els que aguaiten apareixen caracteritzats com a membres dels cossos de seguretat de l’Estat, i als que fugen se’ls representa com farandulers.

En la segona, la peça planteja un estudi sense contemplacions sobre la tortura en totes les seues formes, a través de colpidores dades i diferents testimonis, però sense abandonar completament uns exercicis de circ que es tornen molt més lents i delicats.

Mentrestant, la intèrpret de signes Seni Zuzuarregui, perfectament integrada en la posada en escena, permet amb la seua labor que l’obra resulte accesible també a la comunitat sorda.