En la nostra societat, pareix que tots i totes sabem de qualsevol cosa. Ens arriba tanta informació que ens pensem segurs i segures per a discutir amb persones que tenen una preparació major a la nostra. Potser, per eixa raó, ens costa donar la conformitat a qualsevol proposició. No ens agrada ser persones humils ni mostrar el consentiment. Caldria, per tant, que tinguérem, a vegades, en la boca la locució interjectiva d’acord.
Un bon exemple és el cas dels pares i de les mares d’alumnes. Es troba a faltar, a voltes, la conformitat. Haurien de creure més en les actuacions del professorat. És bo que digueren d’acord si es riny a algunes actituds negatives dels fills o de les filles. Coordine una Escola Matinera Municipal. Sabem que, si pretenem infondre valors, necessitem que les persones progenitores ens acompanyen amb un d’acord.
Tinc clar que cal pronunciar sovint d’acord. Estos dies ho pensava intensament després de vore la representació teatral ‘Cantando bajo las balas’ d’Antonio Alamo. Estava interpretada pel bon actor Jordi Tamarit. Es dedica al general Millan-Astray. Encara que el text té més d’una dècada, continua actual. Mirant-la entenia que no sols estava davant de la trajectòria personal d’un militar, sinó sobretot al costat d’un discurs ideològic radicalitzat. En escoltar, es descobrix un missatge propi de posicions integristes i de radicalismes revolucionaris. Hi apareixen les llegendàries paraules d’Unamuno «vencereu però no convencereu» que no hauríem d’oblidar. Hui, tal com va tot, cal deixar-nos convéncer per la raó de l’altre i pronunciar un d’acord per a sentir-nos prop del proïsme.
La millor teràpia per a pronunciar amb naturalitat la paraula d’acord ens arriba quan llegim. La sana lectura ens fa entendre uns altres pensaments. Quan les persones lligen poc, es pensen prepotents i insegures. Creuen que, si diuen d’acord, mostren inseguretat. Preferixen, doncs, expressar-se amb inconformitat. Així amaguen la seua ignorància.
En definitiva, busquem en qualsevol circumstància la paraula d’acord. Cada vegada que es pronuncia, ens trobem units i unides. No tinguem por a reconéixer les bones idees dels interlocutors i de les interlocutores. Si tots i totes empraren més eixa locució, regnaria major harmonia en la societat. La violència retrocedix quan es posa la paraula d’acord en el centre de tot.
