Els Negrets de l’Alcúdia son una de les danses amb construccions humanes més antigues de les que encara es conserven en territori valencià. Tant el Ball del Pobret Negret com la Campana, allò més representatiu i propi dels Negrets, s'han mantingut vius perquè el seu coneixement ha passat de generació en generació; no obstant això, hi ha hagut moments en què els Negrets no van eixir a la processó de l'Entrà. En 1954 van eixir per última vegada, fins que en 1984, José Ros, el tio Pepe, aconseguí recuperar el ball, la música i la figura de la Campana.
Els primers anys del present segle va experimentar un canvi d'organització de la colla, en passar d'una agrupació formada per xiquets i joves a una altra amb famílies i persones de totes les edats. Això va suposar un canvi qualitatiu en les seues actuacions i elevar el sostre de les figures, ja que va passar dels tres pisos fins als cinc. De tot això ens parla Agustí Vallés, mestre dels Negrets de l'Alcúdia, en aquesta entrevista.
Per què van entrar famílies?
Tradicionalment els Negrets eren quadrilles de joves, que dirigia el tio Pepe Ros. La primera generació correspon als anys 80, la segona generació, en la que jo estava inclòs, fou la dels anys 90, i la tercera generació estava formada, en general, per xiquets prou rebels, que al tio Pepe li costava controlar, fins al punt que el 2003 no van eixir a l’Entrà.
Per a l’any següent un grup de gent que havíem eixit als 90, el tio Pepe i Agustí Machi, regidor de Festes, es van proposar que els Negrets havien d'eixir a l’Entrà del 2004. Calia repensar l’estructura de la colla, fer-la més estable i que isquera fora del poble, com ara trobades d’escoles en valencià o a festes de pobles veïns... Es va crear una associació donant cabuda a famílies, amb persones adultes, xicalla, i homes i dones. El que la dona en formara part va costar un poc d'acceptar, tot i el caràcter obert i progressista del tio Pepe.
Va donar més estabilitat a la colla?
Sí, per descomptat. La colla ha tingut una estabilitat com abans no havia tingut mai.
Numèricament, què va suposar?
Va suposar passar d’una mitjana de 12-14 membres a 50- 60.
Es feien assajos de manera regular?
La regularitat dels assajos era d'un o dos al mes; més quan hi havia alguna actuació
Quan es decideix utilitzar el repertori muixeranguer d'Algemesí?
Una vegada els Negrets comencem a augmentar en nombre de membres, ens posem reptes de fer figures més altes, de 4 i 5 pisos. El primer que decidírem fou derivar la figura de la Campana, de 3 altures, amb un pis més. Ja durant els 90 es pretenia fer eixa figura, però la falta d’assajos i compromís era un entrebanc, així que aprofitant la primera trobada de Muixerangues de l’any 2006, estrenàrem la nostra primera figura de 4, la Roscana, derivada de la Campana amb un pis més.
La Campana Oberta vingué quan un any a l’Entrà, amb la idea de captar gent per a la colla, se'ns va ocórrer fer la campana sense el xiquet de dalt, obrir-la i que un xiquet es posara al mig agafat de les mans dels tres de dalt i es fera una foto: una barreja entre l'Oberta i la Marieta d'Algemesí. No va ser fins al 2006 que decidírem que pujara el xiquet i obrir-la completament, fet el que hui coneixem com la Campana Oberta.
Arran d’açò ens vam fixar en Algemesí, fins eixos moments pràcticament desconeguts, i vam copiar figures de 4 i 5 altures.
Què són la Florentina i el Campanar?
La Florentina no és més que la Xopera. En aquell moment, que no es tenia tant en compte els noms de les figures, li vam posar el nom d'una partida de l'Alcúdia, així com la Nova li'n va posar un d'Algemesí. Però la figura és la mateixa.
El Campanar és una figura que s'estrenà el 2008. Es tracta de dos Roscanes als costats i una Campana enmig, simbolitzant un campanar.
En quins llocs destacaries que heu actuat?
Els Negrets hem actuat de sud a nord de la Comunitat Valenciana: Alacant, Elx, Novelda, valència, Borriana, Castelló, etc. També fora: Tauste, Reus, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, a Nieder Olm i Mainz (Alemanya).
Què va suposar per als Negrets els primers aplecs muixeranguers?
No crec que suposara tant per als Negrets com per a les muixerangues. L’any 2004 al COTIF (Comité Organitzador del Torneig Internacional de Futbol) el coreògraf per a la cerimònia inaugural, que era de fora i no coneixia els Negrets, va portar els Locos de l'Olleria. Els Negrets, que estàvem preparant-nos per a l’Entrà després de no haver eixit en 2003, finalment fórem cridats també i actuàrem els Locos i Negrets. Els Locos es feien creus al vore'ns: una altra muixeranga que ells no coneixien!
Personalment vaig pensar que això que existiren muixerangues a prop i no ens coneguérem no podia ser, i només passar festes, em vaig posar en contacte amb Àgueda Micó, del Ball dels Locos, i li vaig proposar fer una federació o un aplec perquè les muixerangues ens coneguérem. Joan Bofarull em va facilitar algun contacte, com ara el d'Eduard Ferrer, mestre de la Nova, Raül Sanxis i algun altre de la Safor, que no recorde. Em vaig posar a contactar amb gent i així és com els Negrets vam organitzar el primer aplec de muixerangues. Sols van faltar els Dansants de Peníscola, que en un principi també havien de participar, però em va telefonar el responsable dels dansants el dia abans a les onze de la nit i em va dir que finalment no vindrien, que els disculpara.
A partir d'aquest aplec començàrem a treballar en la primera Federació de Muixerangues, de la qual la colla dels Negrets va ser una impulsora molt important.
Vau ser una de les primeres colles a usar el casc, a què es va deure això?
En una actuació a Millars vam tindre una caiguda molt lletja, la pitjor en tots aquests 36 anys dels Negrets: un membre va caure fora de la pinya i es va trencar els malucs. Vam decidir posar-nos en contacte en la Coordinadora de Colles Castelleres i vam comprar cascs per als xiquets, donat que les mares ens ho van demanar a crits. A més, en aquella època vaig bregar molt a Madrid per aconseguir una assegurança.
És veritat que fa 15 o 20 anys hi havia una certa rivalitat amb altres colles, com ara la Nova Muixeranga d'Algemesí?
La Nova tenia molta tècnica i eren molta gent, i els Negrets, amb uns 50 o 60 membres, allà on teníem un poc de pinya, fèiem figures de 5. En una trobada a l’Alcúdia férem en la mateixa actuació dos figures de 5, i els de la Nova veien en els Negrets una muixeranga molt prop d’ells en aquell moment. De les muixerangues de 5 pisos pràcticament les hem fet totes.
I amb els Locos de l'Olleria?
No crec que amb els Locos hi haguera competència. La veritat és que els teníem més com una colla castellera, ja que volien assolir el que marcava la Coordinadora per a ser una colla castellera. A més els Locos foren una colla que tingué el seu boom, abans que nosaltres, des del 97-98 fins al 2006-2007, i nosaltres a fou a partir d’ací.
