La pesta de 1600 va provocar un text memorialístic de Josep Aznar que, si bé no és massa extens, té l'avantatge de donar-nos detalls impagables. L'onada afectà sobretot Castella, però, el nostre país es va beure afectat, especialment, en allò que ara denominem comarques centrals, fins al punt que aquella epidèmia es va conéixer entre els valencians com «la pesta de Xàtiva». Sembla, també, que ja era present a finals del 1599, però va ser l'any següent quan arribà a la màxima virulència. Aznar, tot i veure's implicat directament en aquella situació, no ens va deixar un relat de la pesta xativina massa extens i, en tant que forma part d'una memòria personal, alguns elements són purament particulars. Amb tot, el text, que ja fa anys que va estar publicat per Alfred Boluda, Juan Galiana i Vicent Pons, és ben interessant.
De fet, Aznar comença dient que el «mal de peste», tot i que ja s'havia manifestat en un primer moment en la gent del Raval de Xàtiva -pel seu contacte freqüent amb Almansa-, «fon desimulat fins 12 de giner 1600», quan vingueren doctors del Reial Consell i, després d'una «relació de metges, donaren per empestat dit arraval y llevaren lo tracte a Xàtiva y a tot lo districhte». Afegix que el mateix es va fer respecte a Ontinyent i a Alcoi i indica dades dades demogràfiques que tenen un gran interés: «en Alcoy fonc remediat pronte» i diu que només «moriren del mal 162 persones», mentre que foren difuentes «en la vila de Ontinyent 2.600 persones, ans més que menys, de 12 de giner fins a sent Joan». La pesta a Xàtiva, però, anà avançant i, tal com passava sempre en totes les ciutats afectades, es produí una fugida més o menys notòria: «fon forçat a casi tota la gent de Xàtiva hexir-se'n per los llochs de la Costera y altres parts y per les ortes; y restà Xàtiva ab molt poca gent». I afegeix: «I si de prencipi els dexaren hexir, com cadahú volia, no se aguera encés lo mal tan fort, sinó que los jurats no volien dexar hexir la gent fins que veren lo mal per tota part». Com es pot veure clarament, el comportament davant l'epidèmia recorda el dels nostres temps, amb gent escapant de les grans ciutats, davant l'amenaça de la covid19. I amb partidaris i tot d'evitar els controls, com ho era el mateix Josep Aznar, que defensava l'opció de l'eixida de la ciutat, si es podia, perquè ell també ho va fer. De fet, se n'anà a Agres, on, com veurem, va estar el subjecte pacient d'un miracle que cal comentar amb més detall.
