En l’actual estat d’ebullició universal de les fake news –el tuiterisme existencial del Trump triomfalment fracassat amb nou tupé, o la iniciativa del govern d’Espanya de controlar l’autoria de crims comunicatius-, cal reafirmar els drets d’expressió i comunicació.

Ho podem fer amb una anècdota recent, relacionada amb el déu eslau Voloh, advocat de la terra, les aigües i el món soterrani, i enemic de Perun, el déu del tro. Resulta que tal nom mític aparegué, en un escrit d’un funcionari policial dins un operatiu contra empresaris del moviment independentista de Catalunya, confós amb el nom Volkhov, un riu i una ciutat russa prop de sant Petersburg, on l’anomenada División Azul nazi i franquista va provocar tants crims contra la humanitat.

Com en totes les activitats d’espionatge, l’error del policia era quasi una llicència poètica, comparat amb els resultats o les manipulacions d’una conversa gravada entre dos personatges aparentment secundaris del moviment investigat. Un personatge, d’ofici assessor, confessava a l’interlocutor, empresari, unes gestions amb un emissari rus sobre l’eventual recolzament de Rússia –on governa un espia- a la independència de Catalunya, i els resultats que li comentava al president –no el de Rússia- sobre tan alta qüestió. I la notícia era l’enviament a Barcelona, de 10.000 soldats russos, tants com els de l’Anàbasi de Xenofont. Segons altres versions, no eren soldats sinó botes –per a calçar-les, per tant, només la meitat del contingent-, i unes astronòmiques ajudes econòmiques, sense detallar.

L’alt secret de tal informació mafiosa –un canal televisiu de Rússia, com altres d’extrema dreta o no, ja havia mostrat informacions no menys alarmants «sobre Catalunya i Espanya» en aquells dies-, mereixia de l’interlocutor el dubte raonable de si no seria una fantasmada.

No és d’estranyar que els hàbits melancòlics de l’Ambaixada de Rússia en Madrid, es transmutaren en una nota de desmentiment, dedicada a la nostra estupidesa col·lectiva –no només la de la Guàrdia Civil. Amb bon estil literari i històric, alertava: «La informació sobre l’arribada de deu mil soldats russos és incompleta. Cal afegir-hi dos zeros al nombre de soldats, i allò més important d’aquesta conspiració: les tropes haurien de ser transportades per avions Mosca i Xato, acoblats durant la Guerra Civil, i amagats en la serra catalana fins a l’arribada de les informacions actuals amb l’orde xifrada d’actuar».

Nota per a continuar la diversió: ¿segur que és tot un error ortogràfic d’un guàrdia civil, o els deliris d’un assessor? El riu Moskvà, com diu una cançó, ara mateix «es mou i no es mou, / tot sembla del color de plata de lluna».