Despús-ahir, 16 de novembre, es varen complir cent anys de la defunció de Joaquim Martí Gadea (1837-1920), etnògraf i filòleg autodidacta; i un dels escriptors més prolífics i destacats –era un vertader grafòman– del tombant dels segles XIX i XX a qui els estudiosos no hem fet justícia.
Lexicògraf i folklorista de Balones, va exercir durant més de quatre dècades –entre 1877 i 1920– com a capellà a Mislata. Ferm defensor de la llengua del valencians, esdevingué un apassionat de la cultura popular, a la qual dedicà la major part del seu treball intel·lectual. Així, recol·lectà i analitzà tot tipus de manifestacions antropològiques, amb les quals confeccionà mitja dotzena de volums un tant deficitaris, des del punt de vista tècnic, però que contenen una quantitat i qualitat d’informació realment extraordinàries.
El principal d’aquests reculls és el titulat Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del ge, que donà a les premses en diversos toms (1906-1908). I que, a més d’expressions i anècdotes referents a la nostra història i costums, aplega –sovint amb un to didàctic i distés– nombrosos retrats de personatges, llocs, festivitats, edificis i tradicions locals i comarcals, entre les quals: els Presumits de Parcent, els Malcarats de Planes, el Pardalot d’Alcoi, les Morques i Cerones d’Albaida, la Cega de l’Olleria, els Triputs d’Almussafes, el Sord de Benissanó, els Socarrats de Morvedre, la Bacona d’Artana, les Topudes de Vinaròs i moltes més. A banda d’aquesta magna obra enciclopèdica, Martí Gadea també confeccionà cinc suculentes col·leccions folklòriques i etnogràfiques, titulades: Encisam de totes herbes (1891), Burrimàquia alacantina (1904), Trossos i mossos (1906), Els cudolets (1908) i la pòstuma Tipos d’espardenya i sabata (1981). I, encara, un Diccionario general valenciano-castellano (1891), un Vocabulario valenciano-castellano (1909) i un Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915).
A propòsit d’aquests tres darrers glossaris, Manuel Sanchis Guarner assenyalà que «superaren els reculls de lèxic valencià precedents, malgrat la seua desorientació ortogràfica i malgrat que incloguen moltes paraules derivades i exòtiques». I, en referència al tarannà de l’autor, que, «d’esperit independent, treballà sempre en solitari». De fet, només això i una constància i tenacitat infatigables expliquen que ens haja llegat diversos milers de pàgines tan pròximes com genuïnes.
