El projecte descobreix la vida quotidiana de València en l’any 1524, dos anys després de la fi de les Germanies, amb històries dels seus protagonistes representades per actrius i actors professionals.
«L’aplicació mòbil Hidden Valencia permet endinsar-se en un esdeveniment clau en la història de la ciutat de València com va ser la Revolta de les Germanies d’una manera innovadora, unint investigació històrica i l’ús d’eines digitals», destaquen Blanca Llanes, investigadora de la Universitat de València, i Juan Gomis, professor de la Universitat Catòlica de València, integrants del projecte Public Renaissance: Urban Cultures of Public Space between Early Modern Europe and the Present, liderat per la Universitat d’Exeter.
L’aplicació Hidden Valencia, i en concret el recorregut «València agermanada», convida a submergir-se en els dramàtics esdeveniments de la revolta de les Germanies (1519-1522), a través d’un passeig per les Torres de Serrans, l’edifici de l’antiga Casa de la Ciutat (situat en el jardí annex a l’actual Palau de la Generalitat i enderrocat en 1860), la Porta dels Apòstols de la Catedral, el Palau Arquebisbal, l’Església de Santa Caterina, la Llotja i la Plaça del Mercat.
Aquest enfrontament entre les classes dirigents i el poble, organitzat laboralment en gremis, s’explica en l’aplicació de la mà de Josep, un cec membre de la confraria de la Vera Creu, fundada en 1329, que recita oracions, alhora que canta i conta històries als carrers de la ciutat a canvi d’almoines. Josep, mentre prepara una composició literària sobre la Revolta de les Germanies, narrarà històries dels seus protagonistes, que van des d’artesans gremials fins a nobles i autoritats reials.
El mapa històric geolocalitzat permet botar d’un espai a l’altre de la ciutat, i connectar cada lloc amb històries de la vida quotidiana del període. Així, la Plaça del Mercat de València permet presentar-lo com el lloc amb les forques, en les quals es va castigar alguns dels líders agermanats. Per les Torres de Serrans va entrar el virrei Diego Hurtado de Mendoza en dos moments. En un va ser aclamat, i en l’altre canvià el seu recorregut, fet que presenta aquesta porta cerimonial com un escenari d’entrades reals i triomfals, i alhora un espai de contestació.
També l’església de Santa Caterina es presenta com un lloc que degué freqüentar Josep, ja que les portes dels temples eren l’espai on es permetia exercir el seu ofici als cecs. Respecte a l’edifici de l’antic ajuntament, els agermanats varen poder controlar el govern de la ciutat en 1520, com conta Josep.
A més, la Porta dels Apòstols de la Seu representa el paper de la Confraria de Sant Jordi (o del Centenar de la Ploma), a la qual pertanyia Joan Llorens, líder de la revolta, i que representa el sentiment religiós que va impregnar l’òrgan polític dels agermanats, la Junta dels Tretze.
