Mentre caminava diumenge de matí a la Xopera, escoltava un podcast d’Aina S. Erice, una narració oral sobre la vida secreta de les plantes, que hui parlava d’aquelles reservades a ser ofrenes a déu: encens, mirra, sàndal... i el copal dels mexiques. Resines provocades per ferides en la corfa de l’arbre, en forma d’ungüents o pólvores que totes les cultures han usat per a cremar i transformar-se en fum, en aroma, en l’aliment dels déus.
En arribar a casa m’esperava el missatge de Xavier Benavent amb l’enllaç a un dels projectes més il·lusionant que he compartit: el web Tasta’l d’ací: ‘tastaldaci.com’, un lloc per a allò que en les nostres terres cultivem, produïm i cuinem. Un mapa interactiu on trobar informació de receptes i aliments processats, però també de varietats tradicionals, tot organitzat com ho fan els que en saben: per comarques, per processos, pel moment de la ingesta i, sobretot, per la temporada de l’any. Descobrirem la història que s’amaga darrere del rocafull, els forns on fan més bons els pastissets de peix, la safanòria morada, on comprar-la i com fer-la en salmorra i la recepta de l’arròs al forn amb panses i cigrons convertida per Marta Antelo en una il·lustració deliciosa.
Els llibres de cuina són sempre una bona aposta, ho saben editorials i llibreries. La Universitat de València reeditava el facsímil del clàssic de 1324 ‘Llibre de totes maneres de potatges de menjar’, més conegut com a ‘Llibre de Sent Soví’ per a celebrar els 520 anys d’història. Més enllà d’un compendi de receptes, aquells llibres de cuina ens parlen de la societat que habitaren. L’abús de les espècies, els sabors dolços com a sinònim de riquesa i ens mostren un rebost absent de productes que encara havíem de descobrir com la creïlla, el café, la tomaca, la dacsa, el xocolate i que hui pensem tan nostres.
De Josep Pla i ‘El que hem menjat’ a Martí Domínguez amb ‘Els nostres menjars’, Emili Piera, Joan Garí, Jaume Fàbrega i Josep Piera amb ‘El llibre daurat’, molts bons gurmets han descrit allò que passa al voltant d’una taula. Sabem que menjar és un acte social, però també és un tribut. Cuinar és ofrenar als déus que t’importen: els pares i els fills, els amics, la parella. Per oferir-los el millor regal, passeges pels mercats, escorcolles fins a trobar en una botigueta amagada del carrer de les Mantes, l’anís sec que t’han recomanat per a fer els pastissets de moniato. Perquè enguany, per Nadal, necessitarem una dosi extra de dolç.
