S’acaba novembre. Els comerços i els governs diuen que en un no res arriben les festes de Nadal i recorden que enguany seran distintes. No sabem quant de diferents però tenim clar que necessitàrem molts ànims. Així que, en este mes que entra, ens vindrà bé tindre present la locució vinga i fer-la més nostra.

No sé si els lectors i les lectores són d’emprar-la massa. Jo la pronuncie tres voltes seguides, quan necessite descriure que algú em conta sempre el mateix sense dir res. A vegades, és una estratègia de l’emissor perquè passen desapercebudes notícies importants, ja que no vol que en siguem conscients. En este hàbit, els millors són els polítics i les polítiques. Quan ens parlen, fan un gran extens pròleg repetitiu per a anunciar-nos les novetats legislatives.

No és eixe vinga el que més m’interessa. Preferisc pronunciar-lo, amb intensitat, per a encoratjar la gent que vull i dir-los que poden superar les penalitats que passen. Estos dies, els ho he dit especialment als meus amics Josep-Joaquim, Pau Judit i Carmen. No sé si els ha aprofitat. El més important és que ells ja han superat el virus i que Carmen de segur que ho farà a finals de setmana. Esta pandèmia no sols afecta físicament sinó mentalment. M’ho deia el meu estimat Josep-Joaquim Mateu el dia que li donaren l’alta. Creu que li costarà superar psicològicament la malaltia. Espere que no. No obstant això, hem de pensar que eixa seqüela durarà més que la Covid-19. Cal, doncs, que els organismes públics facen suport als sanitaris però també s’ha d’invertir més en psicòlegues i psicolègs, si volem tindre una societat sana i recuperada.

Els mitjans de comunicació han de tindre present la locució. A voltes, les notícies sols se centren en les tragèdies. Tanmateix cal que infonguen esperances periodistes, comunicadores i artistes. Un bon exemple és la sèrie de la «Quarantena», creada pel genial Eugeni Alemany. Amb poca tècnica i molta il·lusió, va ser capaç de dir-nos cada dia un vinga amb genials guions. Espere que eixe projecte siga reconegut amb guardons i premis.

En definitiva, ens venen dies de dir vinga, com a senyal d’ànim. Empren-la perquè tal vegada ajuden més als nostres a superar mals moments. Vinga que la vida és nostra i la podem mirar per la seua part més positiva. Els ànims alleugeren els dolors i a voltes els curen.