L’Institut Valencia de Conservacio i Restauració de Bens Culturals (IVCR+i) està treballant en els treballs de conservació i restauració a la cova del Mançano de Xaló, un conjunt d’art rupestre neolític descobert l’any 1980 que conserva mostres d’art rupestre neolític, inscrit en la Llista del patrimoni mundial de la Unesco.
El conjunt d’abrics conté algunes escenes d’estil llevantí de gran valor documental com un enfrontament entre dos grups d’arquers, escenes de caça i altres de caràcter social amb representacions femenines, i composicions d’estil esquemàtic amb antropomorfs i signes.
Els treballs en curs han dut al descobriment de noves figures pintades que completen les escenes conegudes fins ara i també a la troballa de gravats fusiformes; un tipus de gravat de traç lineal de controvertida atribució cronològica, que en aquest cas apareixen infraposats a les pintures llevantines i que per tant van ser fets amb anterioritat a aquestes.
La intervenció que s’està desenvolupant en l’actualitat està orientada a estabilitzar la degradació dels suports rocosos de les pintures rupestres; unes superfícies molt afectades per agents naturals d’alteració com els canvis de temperatura i la humitat ambiental, que han produït escames i fissures en la superfície rocosa que fan perillar la conservació de les figures pintades.
En altres casos, es tracta de restaurar els efectes del vandalisme que va patir l’abric en dècades passades com els escrostonaments d’algunes figures produïts per colps o l’efecte de tirs sobre els mateixos panells.
