La setmana que ve el col·lectiu Alaquàs Debat atorgarà, a títol pòstum, el premi «Amparo Alabau» a l’esport a qui fou president del València CF durant el període 2001-2004: Jaume Ortí Ruiz, que va morir ara fa tres anys.
Nascut en 1947 al municipi d’Aldaia, inicià la seua trajectòria com a dirigent futbolístic al si de l’Alaquàs Unió Esportiva, en el qual destacà pel seu recolzament al que popularment es coneix com a futbol base. Posteriorment, en 1994, entrà a formar part del consell d’administració del club de Mestalla, aleshores comandat per Paco Roig; i, en 2001 i com a conseqüència de la dimissió de Pedro Cortés, n’esdevingué màxim responsable. Les xifres del seu mandat al capdavant del València CF poden ser qualificades d’espectaculars, ja que en només tres anys l’equip va aconseguir quatre títols: dues lligues, una copa de la UEFA i una supercopa d’Europa.
Amb tot, i al marge dels seus èxits esportius, a la localitat d’Alaquàs –on va residir durant la major part de la seua vida– se’l rememora pel seu tarannà bonhomiós, senzill i espontani, del qual en són mostra dues estampes que han passat a l’imaginari col·lectiu del futbol valencià: quan va lluir en públic una perruca taronja com a signe d’alegria; i quan, a manera de talismà, va exhibir un «palmito» gegant elaborat a Aldaia en 1971 per a festejar que el València CF havia guanyat la lliga.
Així, en l’homenatge es remarcarà que Ortí no sols fou un empresari i gestor futbolístic qualificat i diligent, amb una gran capacitat de diàleg i consens, sinó també una persona pròxima i accessible, a qui era fàcil trobar dinant o mantenint tertúlia amistosa en diferents locals del municipi. En aquest sentit, cal assenyalar que, tant a Alaquàs com a Aldaia, fou clavari en diverses ocasions. I que sempre que les seues obligacions li ho permetien participava en els diversos espectacles pirotècnics que s’hi celebren, ja que sentia una vertadera passió per la pólvora.
Finalment, no menys eloqüent resulta saber que, durant la Transició política, no va defugir el compromís democràtic. I fou així que, en abril de 1979, a propòsit de les primeres eleccions municipals, signà la denominada «Fulla groga», un manifest de suport a la candidatura d’Albert Taberner a l’alcaldia d’Alaquàs. És per tot això i per més que tantíssima gent recorda Jaume Ortí amb un somriure als llavis. Quin gran senyal d’excel·lència.
