Acabava d’eixir per una de les portes de la Politècnica i mentre esperava que el semàfor canviarà a verd es va senyar sense dissimular. Feia temps que no veia en públic eixa manifestació de catolicisme tan habitual a la meua infància, ja fora al transport col·lectiu com al privat. Als vehicles familiars es va posar de moda aquell marc menut que baix la llegenda ‘Papá, no corras. Te queremos’ portava els retrats de la parella i descendència. Però als bussos urbans i als trens sempre trobaves el senyal de manifestació religiosa en més d’un passatger. Amb la progressiva secularització, les pràctiques i creences es quedaren a l’àmbit privat, llevat d’aquelles exaltacions folklòric-festives més populars. Per això, veure un jove universitari amb casc i patinet incorporat senyar-se abans d’emprendre el seu camí de propulsió elèctrica i conscienciat en la nova mobilitat sostenible, crida l’atenció. Però ben mirat s’entén. El carril-bici s’ha convertit en una autopista col·lapsada pels ‘patinistes’ amb trams d’extrema perillositat. Ja sé que la nova reforma del codi de circulació té previst més control sobre aquests vehicles que poden desplaçar-se amb més velocitat urbana que l’autoritzada, tot i que em fa l’efecte que tornarà a ser un dels regals favorits les pròximes setmanes. Així que ara que els usuaris ‘patinistes’ són conscients del perill circulatori de la jungla urbana, com els seus iaios amb els primers utilitaris, producte de la invasió d’artefactes en plena pandèmia, seria convenient un control sobre els fabricants, i també una vigilància constant del compliment de les normes de trànsit, perquè malgrat les campanyes contra les bicicletes d’una part de la caverna, València ha esdevingut una autèntica ciutat de persones que van dretes sobre rodes propulsades per bateries carregables. Igual és que l’esmentat estudiant es va senyar perquè acabava de fer un examen difícil, o potser li resava per la revisió d’una prova suspensa. En qualsevol cas, la precaució, siga amb senyal de la creu o no, mai està de més. Bé per circular de manera sostenible, prevenir l’atac del virus, o fins i tot per les decisions importants. Perquè un patinet amb bateria buida no serveix per a res, i a més pesa un quintal.
