L’expulsió dels moriscos valencians, degué ser un fet poc justificable a molts dels seus coetanis. I és per això que els homes del barroc s’imaginaren explicacions més o menys plausibles, especialment, per a les altres corts europees. Perquè ací, no solament degueren creure-s’ho tot, sinó que la gran majoria degué aplaudir la solució. Ara bé: una prova d’una certa reticència podem interpretar-la a partir d’un relat tan poc creïble com la ‘Vraye et notable relacion de la grande trahison que les mores du royaume de Valence et là l’entour avoient practiqué contre les chrestiens. Publicat a Rouen, el 1610, prové d’una edició de Brussel·les, de poc abans. No és de grans pretensions i l’autor anònim és –o es fa passar per– un súbdit del rei d’Espanya. No cal dir que, en aquells anys, també els flamencs catòlics eren «hispànics»...

‘La Vraye et notable relacion...’, però, resulta ben curiosa, perquè ens fa aparéixer a una dona morisca acusada i sentenciada a ser «bruslée vive» per «sorcière» –per bruixa– com a causa de la desgràcia de tots els moriscos, atés que, per salvar la seua vida –tot i reconéixer que mereix la mort, per haver assassinat tres persones amb les seues malvades arts–, assabentà el virrei de València de la gran traïció que estaven ideant els moros locals i li dirà que gràcies a una gran quantitat d’armes que tenen amagades en una cova, una nit acordada mataran tots els cristians, mentre dormen, i llavors arribarà el rei d’Alger –que coneix la revolta– i podran conquistar tots els territoris del rei d’Espanya. No contents amb això, les dones cristianes serien usades «pour engendrer janitsares, ennemis mortels des chrestiens» atés que el rei d’Alger concediria «à chacun more cinq femmes». La morisca, després de revelar aquella informació –que s’acompanya de còpia de les cartes dels moriscos a l’algerià i la resposta d’ell-, demana eixir de la presó per mostrar on es troba la cova que fa d’arsenal. El virrei –sempre assessorat pel seu consell-, accedeix i lliura la morisca, que els condueix al lloc –no es diu on- i allà troben les armes. S’informa al rei Felip i aquell, ràpidament, decreta l’expulsió dels moriscos, que hauran d’eixir dels seus territoris en tres dies.

Era una manera fàcil de fer culpable la minoria i personalitzar-la, encara, en una dona. Era, també, la por a la conspiració, quan el govern és injust. I tot s’explicava en unes poques pàgines. La morisca, per cert, passaria tota la seua vida servint en un hospital: era el tracte.