Comentava fa uns dies el savi Francesc Bayarri la immediata i nova massacre laboral previsible en les redaccions dels diaris. O siga, la depriment col·lecció d’absurds locals i universals contra els quals ens defensem ara mateix tu i jo, llegint, i retardant l’analfabetisme com a fase superior de la humanitat.

El romanticisme o el realisme lectors «en paper» tenen com a panorama ambiental la pèrdua de lectors i lectores de quasi tot –llevat d’inacabables sèries sobre romans, sentiments o anècdotes visionàries-, i la substitució del noticiari i la crítica plural «de qualitat» pel turisme cívic o badoc del wassapisme, el tuitisme, o l’instagramisme.

Les noves generacions del periodisme, la publicitat, les arts, potser no es trobaran empreses i opcions per a un desert previsible després de la devastació laboral, la utilitat plural de la comunicació de qualitat. Entenent per empresa la possibilitat de trobar escalf d’inversió, de publicitat, de vendes. La clientela fidel i amb calma il·lustrada que vaja quedant –del tipus de tu i de mi- no podrà participar sinó, com ja fa ara, enviant tuits de condol i solidaritat, o de bablablà, però no escrivint i llegint –en el sentit concret de pagant, participant i fent rodar el món.

Ja no estem parlant del paper o de la pantalla com a causa o instrument de la situació, sinó de l’existència de les empreses i les bones persones que tenen interés, necessitat o ganes de vida comunicativa instantània, diària o secular; i curiositat o especialitat de saber sobre el carrer o sobre tot allò che move il sole e l’alte stelle.

Dic això perquè la Divina comèdia del Dant –de la mort del qual l’any que ve se celebra el seté centenari- era una de les traduccions aparegudes a les pàgines del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. En el primer número, apareixien unes notes de fraseologia de Gaetà Huguet, tornat de Nova York, on havia fet classes al Fort Edward Institute. La primera de totes venia a glossar el dramàtic concepte social del lock out que el savi regionalista aconsellava no confondre amb look out, i traduïa com a «Via fora!» o «Alerta!».

L’homenatge que ara subratlle al centenari de la revista de la Societat Castellonenca de Cultura, des de la primavera del 1920, encara viva i en paper, fa pensar alhora en la necessitat d’estar look out en la tragèdia del lock out diferit de les empreses als llocs de treball del periodisme i de la vida civil teua, meua i del món.