L’Institut Valencià de Cultura presenta el concert de Capella de Ministrers ‘Nadal renaixentista: al voltant del Cant de la Sibil·la’, que tindrà lloc al Teatre Principal de València hui a les 19.30 hores.
Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner i amb la soprano Èlia Casanova, posarà en escena un repertori de cançons nadalenques del Renaixement espanyol, relacionades amb la tradicional representació del Cant de la Sibil·la, el drama paralitúrgic que sol tindre lloc a la catedral de València pel Nadal i que enguany s’ha suspés per la situació sanitària.
Els músics que participaran seran Robert Cases, a la guitarra renaixentista i la tiorba; Carles Magraner amb la viola d’arc; Lixsania Fernández a la viola d’arc i el violó; David Antic a la flauta; Eduard Navarro a les cornamuses i el llaüt, i Pau Ballester a les percussions.
Les nadales renaixentistes
L’any litúrgic cristià gira entorn de dues celebracions de caràcter contrastat: el naixement de Crist, símbol de pau i alegria, i la seua passió, mort i resurrecció, que es rememoren per Setmana Santa, en el rerefons de la qual s’endevina tot el dramatisme i incertesa de la vida. Dues dates que han estat motiu d’inspiració d’infinitat d’artistes en algunes de les millors pàgines de la història de la música, però també d’altres de menor envergadura, encara que no de menor bellesa, com és el cas de les nadales del Renaixement espanyol, a què Capella de Ministrers dedica aquest concert.
L’obra més antiga del gènere de la qual es té notícia és el ‘Ben vengades, pastores’, que ja cantaven els xiquets del cor de la catedral de Toledo cap a mitjan segle XV en el transcurs de les matines nadalenques. No obstant això, les dues primeres col·leccions importants de nadales les porten dos cançoners relacionats amb la cort d’en Ferran d’Aragó. A València, la nadala va patir la seua primera metamorfosi de la mà de Mateo Flecha el Vell. El seu to festiu, però, va tindre sempre per contrapunt la més cèlebre de totes les composicions nadalenques fins que es va celebrar el Concili de Trento: el Cant de la Sibil·la, que anuncia la segona vinguda de Crist i amb aquesta el Judici Final.
Capella de Ministrers és finalista en la categoria de Música Antiga dels prestigiosos Premis Internacionales de Música Clàssica 2021 (ICMA en les seues sigles en anglès) amb el disc Super Lamentationes, Hieremiae Prophetae de Cristóbal de Morales (Sevilla, 1500 - Marchena o Màlaga, 1553), màxim exponent de l’escola polifonista espanyola del segle XVI. El jurat, compost per membres de les més rellevants publicacions especialitzades europees, ha seleccionat tres treballs en cadascun dels apartats.
El disc de la formació de música històrica, única producció espanyola seleccionada, fa un pas més i optarà al guardó d’aquests premis, considerats els Grammy de la música clàssica, enfront dels treballs de Sollazzo Ensemble i Vagues Ensemble. Amb anterioritat, va ser proposat per dos membres del jurat almenys i, posteriorment, nominat juntament amb 365 propostes d’àudio i video europees de 122 segells diferents.
