“Unfla, unfla, unfla el baló, que l’unfle ta tia que té bon bragó» diu una vella cançó popular valenciana, popularitzada pel grup Els Pavesos en la dècada dels setanta del segle passat. Vullc fer una reivindicació del vocable «bragó» i, segurament, una bona manera de demostrar la genuïnitat o arrelament d’una paraula o expressió és que estiga en un refrany, una frase feta, una cançó antiga, etc.

La reivindicació és perquè el «bragó» siga normatiu, com ho és el «braó», perquè ús col·loquial ja en té en moltes zones, per exemple, en la Ribera, la Safor, la Costera, la Plana de Castelló, l’Horta i altres. Que eixa forma estiga en una cançó antiga popular és, potser, demostratiu del seu valor comunicatiu. «Bragó» és sinònim de «braó»; els dos vocables tenen el significat primer de ‘part del braç compresa entre el muscle i el colze’, «Remar en piragua o en qualsevol embarcació fa bon bragó», «Els esportistes solen tindre bons bragons», «Quin bragó que tens, més dur que un recingle». També tenen, les dos formes, el sentit de ‘força corporal, vigor, coratge, valor, nervi’, «El Genovés tenia nervi, bragó i coratge», «A vore quan el València recupera el bragó!».

En la literatura s’ha usat més la forma «braó», però també s’ha emprat «bragó» en alguns casos, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. I també el trobem registrat en el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) i en el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. I derivat del substantiu «bragó» tenim el verb «abragonar», inclòs en el DCVB, però no en els diccionaris normatius. És una forma verbal d’ús corrent també en moltes zones on parlem esta llengua, sinònim d’«abraonar». Les dos formes tenen el sentit d’‘abraçar fortament (a algú) amb els bragons’, «Aconseguiren abragonar-lo i l’immobilitzaren», «Algunes vegades, els futbolistes, després de fer un gol, més que abraçar-se, s’abragonen».

Ara, en la maleïda passa del coronavirus, no deuen ni abragonar-se ni abraçar-se. Botant d’alegria ja ho tenen bé. De la mateixa manera que reivindique la condició normativa per a «bragó», al costat de «braó», també ho faig per a «abragonar», com ho és «abraonar».

Per a «abragonar» o «abraonar» algú o alguna cosa es pot «apretar» un poquet, i si apretem molt, en algun cas, podem «arrepretar», verbs d’ús corrent en la parla valenciana i registrats en els diccionaris valencians i en el DCVB. «Apretar», com sabem, és ‘estretir, estrényer, constrényer, pressionar’, «M’apreta el nuc de la corbata», «Apretem el pas, que fem tard», «Apreta un poc més la porta, que no tanca bé».

Per la seua part, «arrepretar» té el significat de ‘pressionar, apretar molt, comprimir molt i reiteradament’, «Arrepreta .més el matalap, que cap en el maleter», «En l’autobús anàvem arrepretats». Tots els i les valencianoparlants sabem «apretar» i «arrepretar», però per als traductors informàtics del Salt.usu, de la nostra Direcció General de Política Lingüística, són desconeguts, no volen que apretem ni que arrepretem. Però nosaltres seguirem apretant i arrepretant sense fer-nos mal ni fer-ne a ningú. Veritat?