El món de les interjeccions és un mar de sorpreses. En estos mesos, ha comprovat el lector i la lectora que, arran d’eixe tipus de paraules, és possible arribar a la reflexió profunda i a entendre la realitat. Fins i tot, per a una setmana tan especial i per a un dia com hui, a les portes del Nadal, existix la interjecció que ens convida a viatjar pel món del pensament. Es tracta de Jesús. Per a les persones creients, és el Déu fet home i la fórmula de resposta educada a un esternut. Cada vegada, se sent més la paraula salut però així i tot encara preval Jesús com una tradició oral.

Tanmateix, si s’ha triat a Jesús com a protagonista de la secció és perquè s’empra com a interjecció d’admiració, impaciència o temor. Per als tres sentiments, tenim bons motius en la nit de Nadal. El meu Jesús d’admiració hi va dirigit als éssers humans amb vocació religiosa i que per la seua fe ho han deixat tot, fins i tot la vida. No mira als qui visten entre porpres o il·lustres vestimentes sinó a les persones que s’han fet pobres com fou el fill de Josep el fuster. Són els missioners i les missioneres o les persones d’una ONG que viatgen al tercer món. El seu exemple és admirable. He esmentat en alguna ocasió el pare Ramon Navarro, missioner que viu a Etiòpia. L’altre dia em va escriure. Des d’allí, m’ha enviat unes frases extraordinàries, dignes de tindre en compte en el final l’any de la pandèmia: «Habrá que hacer limpieza general y tirar por la borda cosas que nos parecían imprenscindibles». No dubte que és així.

La segona accepció de Jesús va relacionada amb el temor. Tem i em desagrada que elements de la devoció dels pobles puguen ser aprofitats per a qualsevol motiu, He de confessar que m’ha causat por que l’arquebisbe Cañizares haja posat un crespó negre a la Mare de Déu dels Desemparats per l’aprovació de la llei de l’Eutanàsia. No entraré en el fons legislatiu però sí en la temor que la Mare de Déu puga ser utilitzada des d’ara com a símbol per a mostrar l’oposició a lleis. En la nit de Nadal, el meu cor està amb totes les persones jutjades per estimar fins al final els seus i donar-los el que ells imploraven. L’última accepció de la interjecció Jesús està dedicada a la impaciència. Ara la pronunciem impacientment amb la idea que arribe prompte la vacuna. Confiem que així siga. Amb esta línia, arribem al Nadal. Jo ho faig amb el desig més sincer que eixe dia, enguany més íntim que mai, ens ajude amb la nostra actitud responsable a veure el final del túnel de la pandèmia. Bon Nadal.