Odie les festes, especialment les més gregàries i no entenc que fer festa siga tocar campanes, menjar i beure i dormir la mona, ni fer altres extravagàncies prefixades o improvisades. Ni m’agraden les festes religioses, ni encara menys les patriòtiques ni les socials; crec que no faré festa ni el dia que es proclame la III República. Una col·lega andalusa em va definir com un desaborio de lo pié a la cabesa, doncs això. Per tant no use els formulismes de desitjar unes bones festes a ningú i menys encara, enguany. Que no s’enfaden els nous amics que encara no em coneixen en aquest aspecte.

Malgrat el meu desinterès fester, aquests dies hi he pensat, per la insistència de les autoritats de tot el món a canalitzar-les i perquè tothom vaja pel bon camí que han assenyalat i és una cosa ben curiosa, perquè la gent en festes tendeix a la disbauxa i al desordre i el que han aprovat les autoritats són unes festes censurades: a quines hores és podran celebrar, quins dies, amb quanta gent podrà reunir-se qui haja fer-ho i de quina família o clan procediran, si es podrà cantar, treure’s o no la carasseta...

És evident que els governants de tot el món estan preocupats per la marxa de la pandèmia, excepte Trump (que continua dalt del matxo fins el dia 20 de gener, si Déu vol, perquè tot pot passar), Bolsonaro (que està com una cabra), l’Ayuso i uns quants destarifats més. En conseqüència i a la desesperada, els polítics més assenyats tracten de conjuminar dues coses antagòniques: les festes i l’ordre (com intentava Franco: no hay libertad sino es bajo un orden).

Crec que el Vaticà i les altres organitzacions protestants, anglicanes, ortodoxes, etc. que estan en el rotllo, haurien pogut aprofitar per a suspendre les festes d’enguany, (que podríem dir pandemials), ja que pel seu origen cristià, en són els responsables, malgrat que hagen esdevingut festes del gran comerç. Hauria estat tot un detall anunciar que la Sagrada Família, els Reis Mags i el Pare Noël, enguany no faran festa i que recomanen la gent quedar-se en casa. Amb aquesta decisió haurien facilitat i molt que els governs tingueren més fàcil la gestió; els viròlegs, epidemiòlegs, metges i sanitaris més conspicus, estic segur que també haurien aprovat la decisió eclesiàstica. Ni l’Esperit Sant, però, ni el Papa han tingut els reflexos adients: llàstima!