Vull acabar l’any amb un article que continue aprofundint en el valor de les interjeccions i que represente el que sent pel 2020. Per a la humanitat, serà inesborrable. Per a mi, estarà relacionat amb tristos moments familiars. Trobe que la millor paraula que el definix és la interjecció adeu. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va retirar a esta i a nombroses paraules el seu accent diacrític. Però, eixa raó, no li lleva el valor que té com a fórmula de comiat o per a indicar que alguna cosa s’ha perdut inevitablement o ha hagut de renunciar-se a ella. Tampoc la sortosa arribada d’un vocabulari més laic ha suposat la seua discriminació. Cal no oblidar que està format per l’acusatiu a més la paraula Déu. És a dir, cada vegada que es pronuncia, es desitja a l’altra persona que vaja amb Déu. Ara, sens dubte, ha perdut gran part d’eixe matís però continua sent una manera educada i completa de despedir-se. La veritat és que hi ha molt del que acomiadar-se amb el 31 de desembre.
M’hi agradaria dir adeu a: la fam, la guerra, la discriminació i la crueltat. Desitjaria també acomiadar-me dels extremismes, de les incomprensions i de la idea que tot val per a aconseguir determinats objectius. La política, el carrer, l’esport o la religió no potser de les persones intolerants que sols creuen en els seus valors.
També diria adeu a les actituds dels qui pensen que no es pot pactar res sense perdre. Crec que cada vegada que cedim en la vida, multipliquem l’alegria col·lectiva. Voldria que així es comprenguera quan s’aprova, per exemple, una llei educativa, Tanmateix continuem sense entendre-ho. El Partido Popular va aprovar-ne una sense que agradara tot el sector educatiu. L’actual llei Celaá, tot i augmentar el consens i aportar elements positius, continua sense tindre en compte que una llei de l’educació no pot crear divisions perquè sinó el seu futur serà incert. No ha pensat ningú que es poden pactar els aspectes que en generen consens i esperar més avant a incloure el que crea divisions?
En definitiva, és reconfortant dir adeu el 2020 des d’Estivella, València i el món. No obstant això, de res aprofitarà, si en encetar un altre any, no canviem el que hem fet mal. Uns 12 mesos nous no deixen de ser números, si no ens esforcem per transformar-los. Així que, diguem adeu a l’any amb el sentiment gojos per deixar arrere els mals moments i amb la raó per a buscar actituds que canvien la nostra vida i la de la humanitat. Bon any lectora i lector.
