Els fills i les filles de Carmelina Sánchez-Cutillas, Carmelina, Marisa, Carlos i Lluís, han cedit els drets d’autoria de l’obra narrativa i poètica de la seua mare a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a editar les obres completes de l’Escriptora de l’Any abans que finalitze 2021.

L’edició completa de la producció literària i històrica de Carmelina, que hui es troba en la Biblioteca Valenciana, també inclourà la seua obra més reconeguda, Matèria de Bretanya, que ha cedit de forma generosa l’editorial Tres i Quatre propietària dels drets.

La Comissió de l’Any Carmelina, que presideix l’acadèmica Maribel Guardiola, ha expressat la seua satisfacció per l’acord firmat amb la família de l’escriptora i, igualment, per la decisió de l’editor Eliseu Climent d’acceptar la proposta de l’AVL.

Com a escriptora de creació, va conrear principalment la poesia i fou una de les figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, al costat de Joan Valls, Vicent Andrés Estellés o Maria Beneyto, entre uns altres. A més, és autora de les narracions El llamp i la sageta dels records i A la reverent i honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra (1981), en el qual l’autora empra el truc historiogràfic per a fer-se passar com transcriptora d’un suposat text medieval de sor Isabel de Villena.

En Matèria de Bretanya reflexiona sobre el passat, sobre els records i la mitologia. És aquesta temàtica la que es veu desenvolupada en el seu poemari més ambiciós, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), on són constants les referències al bagatge mitològic i llegendari de diverses cultures. Anteriorment, en plena dècada dels seixanta, va publicar altres poemaris d’estètica realista (sobretot el primer): Un món rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969).