Dones i literatura en valencià, una combinació difícil al segle XX

El número 4 de la Revista Valenciana de Filologia acaba d’aparéixer, en paper i en versió online. La revista que edita la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació dedica el dossier a la literatura en femení, i en valencià, que es va produir en els anys més difícils de la nostra història recent. La institució, amb la revista, vol fer explícita la voluntat de divulgació d’investigacions rigoroses sobre el passat i el present literari, lingüístic i cultural de les valencianes i els valencians.

El quart volum de la Revista Valenciana de Filologia està dedicat a un col·lectiu gens nombrós però que, en els anys de la Segona República, la Guerra i la postguerra del franquisme, va donar alguns símptomes del que s’entén com a literatura en femení.

Segons el director de la revista, el professor Vicent J. Escartí, «es tracta de reconéixer l’esforç d’algunes dones que, malgrat un ambient tan poc favorable, ens van deixar els seus fruits».

Les aportacions sobre el tema del dossier són de Maria Lacueva Lorenz, Carles Mulet Grimalt, Josep Ballester, Robert March i Encarna Villafranca, i recorden l’obra de dones escriptores com Anna Rebeca Mezquita Almer, Maria Ibars i Ibars, Matilde Llòria, Beatriu Civera, Sofia Salvador, Maria Beneyto i Cuñat, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Mulet, o una pràcticament desconeguda Pilar Monzó de la Roca, sainetera. Pel que fa a la part miscel·lània, hi apareixen les aportacions de Jacob Mompó Navarro, de la Universitat Catòlica de València, Adrià Martí-Badia, de la Universitat de València, Joan Requesens i Piquer, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Alaitz Zalbidea Berenguer, de la Universitat Cardenal Herrera - CEU. Aquest número inclou una entrevista de Carles Fenollosa a l’escriptor borrianenc Josep Palomero, i algunes recencions sobre llibres actuals.