Qui no té al cap la inesborrable imatge de Bambi que Disney va deixar amb la seua pel·lícula de 1942? Amb ella en la retina, lligada a la innocència i a la infància, sorprendrà a molts descobrir que la vertadera història del xicotet cabirol va ser publicada en 1923 pensant en un públic adult, que el seu autor, l’austríac Felix Salten, traslladava a les seues pàgines els temors dels cercles jueus vienesos en aquells anys davant el creixent antisemitisme i que els nazis acabarien prohibint la novel·la en 1936, i cremant els seus exemplars, per ser «una al·legoria política sobre el tracte que es dóna als jueus a Europa».
Per a reivindicar aquesta història, «bastant desconeguda» i que en el seu moment li va commoure profundament, el reconegut il·lustrador parisenc Benjamin Lacombe (1982) l’acompanya ara de manera magistral amb els seus llapis, aquarel·les, ‘gouaches’, pintures a l’oli, encunys i desplegables en una nova i cuidada edició d’Edelvives, que recull el text original de Salten (1869-1945). «Toca el tema de l’antisemitisme sense parlar d’això -apunta l’artista francés-, ens fa sentir com se sent un oprimit, un poble perseguit, maltractat. En definitiva, què significa ser un apàtrida. I aqueixa temàtica, el pitjor de l’antisemitisme, parla de tota la nostra societat». D’ací la seua vigència, davant l’auge del racisme i els extremismes religiosos i feixistes, o el drama dels immigrants que es veuen obligats a deixar els seus països.
Jove Viena
Felix Salten admirat per Stefan Zweig i Sigmund Freud, va formar part del moviment literari i artístic anomenat la Jove Viena (amb Karl Kraus o Arthur Schnitzler). Conegut pels seus llibrets d’opereta, guions de cinema, crítiques en la premsa i la novel·la pornogràfica ‘Josefine Mutzenbacher’ -»excel·lent», segons el filòsof Maxime Rovere, que signa la introducció d’aquesta edició il·lustrada-, Salten va publicar ‘Bambi’ en forma de fulletó en ‘Neue Freie Presse’ abans que apareguera com a llibre en 1923 a Viena, aconseguint un èxit immediat. En 1938, va fugir de l’assetjament nazi i es va refugiar a Zuric, on moriria l’octubre de 1945.
La pel·lícula de Disney, considera Rovere, no és una adaptació literal de la novel·la i sí «un cant d’amor i vida que pretén fer oblidar la tragèdia de la Segona Guerra Mundial (en la qual els EUA encara no s’ha implicat) mitjançant unes imatges captivadores». En canvi, en el ‘Bambi’ de Salten, afig, lluny de ser un conte per a xiquets, «es percep un cert to que anuncia la catàstrofe, on les veus –les unes entremaliades o ingènues, les altres més madures o més serenes- es pregunten i es responen, com els cabirols en el gruix del bosc quan s’aproxima el caçador». Igual que molts seguidors d’Hitler eixirien a caçar jueus qualificant-los de rates i polls, convençuts que aquests eren l’origen de tots els mals i especialment de la crisi econòmica que va arribar després de l’humiliant tractat de pau de Versalles que Alemanya es va veure obligada a signar després de la derrota en la primera guerra mundial. Aqueix bosc on Bambi ha d’aprendre a créixer entre perills, soledat i mort és el de l’escenari de l’Europa dels anys 20.
No obstant això, segons Rovere, Salten «no pretenia escriure un llibre militant», encara que el seu mentor fóra Theodor Herzl, líder del moviment sionista que proposava crear un Estat jueu a Israel.
A Bambi, que ve de l’italià ‘bambino’, el seu pare li porta a un lloc on podrà estar en pau, una terra promesa on criar als seus descendents, alguna cosa que recorda al poble hebreu guiat per Moisés (encara que Salten mai es va plantejar deixar Europa).
El títol de la novel·la de Salten era ‘Bambi, una vida en el bosc’. Un bosc misteriós que Lacombe plena de llums i ombres, que transmet tant els riscos que aguaiten entre el fullatge com les sensacions d’una naturalesa «en moviment, constantment viva». Perquè l’obra original és, assenyala Rovere en el pròleg, «un cant d’amor a la naturalesa», alguna cosa que també reflecteixen els títols d’altres de les seues obres, ‘Història de quinze llebres’ (1929), ‘La joventut de l’esquirol Perri’ (1938), ‘Els fills de Bambi’ (1939) i ‘Renni, el salvador. Un gos en els camps de batalla’ (1941).
Lacombe converteix en llibres objecte qualsevol obra que es proposa, des de ‘Notre Dame’, de Victor Hugo, als relats de Poe, passant per ‘Madama Butterfly’ o la figura de Frida Kahlo, per citar algunes de les seues obres per a adults i no entrar en les que són per a tots els públics. En aquest ‘*Bambi’ ofereix una doble narració: la clàssica entre text i imatges, i una altra amb pàgines dobles successives sense text i amb molt de moviment, de ràpida lectura.
