La festa cultural i literària que, el 20 de desembre de 1980, homenatjà Manuel Sanchis Guarner a la Biblioteca Municipal d’Alaquàs –i que fou qualificada pel butlletí ‘L’Ajuntament Informa’ com a «emocionante y entrañable»– perseguia tres objectius que «fueron perfectamente acogidos y aplaudidos por todos». En primer lloc, «manifestar la alegría que nos produce el descubrir nuevos poetas y escritores entre nuestros convecinos». Al respecte, els guardonats en el concurs foren: Joan Vila i Vila, pel poema «Temps d’amor»; Pep Martínez Ruiz, per la poesia «Descripció»; Maria Castañeda Marí, per la composició lírica «Desván»; Andrés Rodríguez Gualda, per la narració «El dios del monte negro»; i Pepa Senent Vidal, pel relat «Trilogía mínima».

La segona finalitat de l’acte era «reivindicar para nuestro pueblo la realización de una Casa de la Cultura, para lo cual se inició esa misma noche una campaña de recogida de firmas». I la tercera, «reconocer y homenajear al profesor D. Manuel Sanchis Guarner, por su labor al frente del Departamento de Lingüística Valenciana y del Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Valencia». En aquest sentit, convé recordar que la fundació de l’esmentat departament tingué lloc el 6 de febrer de 1975 com a conseqüència «d’un llarg i complicat procés de tràmits reglamentaris»; i que, amb la seua constitució, «Sanchis Guarner, després de tants anys d’esforços i de fracassos, havia vist realitzada una de les seues més preades aspiracions: la creació d’una estructura universitària dedicada a la docència i la investigació científica de la llengua del seu país», tal com afirmà Santi Cortés.

En resposta al calorós homenatge que aquell dia li tributà el poble d’Alaquàs, sabem que el filòleg pronuncià un parlament del qual, dissortadament, no ens n’ha pervingut cap extracte ni resum. Amb tot, no resulta difícil imaginar que hi degué encoratjar l’auditori a treballar per l’enfortiment d’una societat civil cada dia més arrelada, plural i democràtica, allunyada de la intolerància i del totalitarisme. És a dir, del feixisme aleshores viu i actuant que li dedicava múltiples pintades amenaçadores i, per dues ocasions –en 1978 i 1979–, atemptà contra ell amb bomba. I que tan sols dos mesos després, el 23 de febrer de 1981, protagonitzà un colp d’estat que, afortunadament i gràcies a la labor de persones com Sanchis Guarner, no prosperà.