Publicat el 2003, el Dietari secret de Johannes Burckard en la seua traducció a la nostra llengua, és un llibre impagable. L’editorial 3 i 4, amb la cura editorial de Mariàngela Vilallonga, el va publicar a la seua «Biblioteca Borja», i, malgrat els anys passats, la lectura d'aquell text que parla del pontificat del nostre Alexandre VI, és sempre un gust. Sobretot quan l'autor fa referència directa al papa i als seus parents més pròxims, de qui va ser el major instigador de la llegenda negra que els ha envoltat des d'aquell moment.

Els objectius memorialístics de Burckard passaven per deixar constància escrita «de tot el que s’ha esdevingut en el meu temps, que tinga relació amb les cerimònies»; però, no s’està d’afegir: «i fins i tot alguna cosa més». I així és.

Per exemple, quan més endavant, el 1500 -amb uns Borja plenament establerts a Itàlia i amb més poder que mai-, el dietarista no s’està de deixar anar al seu llibre una «cerimònia» d’allò ben poc litúrgica: «Al vespre [de la vigília de Tots Sants] van fer un sopar amb el duc Valentinés [Cèsar Borja] a la seva cambra, al palau apostòlic, cinquanta prostitutes honestes, anomenades cortesanes, que després del sopar van cantar amb els servents i amb els altres que hi eren, primer amb la roba posada, després despullades. Després del sopar es van posar a terra els canelobres comuns de la taula amb les espelmes enceses, i davant dels canelobres van llençar per terra castanyes que les prostitutes, despullades, mentre caminaven entre els canelobres, prenien amb les mans i els peus, en presència del papa, del duc i de la seva germana Lucrècia, que s’ho miraven. Després es van oferin els últims regals: unes túniques de seda, sandàlies, barrets i altres coses per aquells que tinguessin relacions més vegades amb les prostitutes, les quals van fer l’acte sexual en públic a la sala amb tothom que volgués; al final es van distribuir els regals als vencedors». L’escena segurament no diferia massa d’altres divertiments del renaixement a Itàlia. Però Burckard, que no diu que cap dels Borja presents hi participàs, quan l’endemà parla de la missa, apunta que el papa no es trobava present, ni tampoc hi participà el dia 2. Potser no tenia el cap per a massa cerimònies, després d’aquella festa amb «cinquanta prostitutes honestes» i amb aquell concurs tan animat -per no dir una altra cosa-, que no sabem qui va guanyar.