La pandèmia que sofrim o suportem des de fa quasi un any ens ha familiaritzat amb algunes paraules que no se’ns oblidaran mai. «Pandèmia» és una d’estes. Ja fa temps que és coneguda, però ara ho és molt més; és una desagradable veïna que volem que desaparega de les nostres vides, dels nostres carrers i del món. El seu significat és ‘epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta gran part de la població’. La diferència entre «epidèmia» i «pandèmia» no es basa estrictament en la gravetat de la malaltia, sinó en l’extensió geogràfica i en la quantitat d’afectats. La pandèmia és l’epidèmia extensa, en territoris afectats i en persones. Una altra parauleta inoblidable serà «coronavirus», paraula que tant en valencià-català com en castellà, en francés i en anglés s’escriu igual, «coronavirus», que és ‘família de virus que poden causar diverses afeccions respiratòries, des de constipats comuns fins a pneumonies greus o la Covid-19’. Esta sigla o acrònim és abreviació de ‘malaltia per coronavirus 2019’ (de l’anglés «coronavirus disease 2019»), nom format per truncament de les primeres lletres de «corona», «virus» i «disease». I ‘19’ per l’any en què es va identificar la malaltia. Pot ser un nom masculí o femení, com indica el Portal Terminològic Valencià, perquè com a virus que és, gramaticalment, és masculí. I com a malaltia, que també ho és, té la condició de paraula femenina.
El verb «confinar» i el nom «confinament», representatius de tancar-nos, d’aïllar-nos en casa i no poder fer vida social ni treballar, tampoc els oblidarem, com tindrem molt de temps present l’antigament sacrosanta «quarantena», «aïllament preventiu al qual se sotmet durant un període de temps, per raons sanitàries, a persones, animals o coses». En alguns segles passats, les quarantenes eren exactament de 40 dies, espai temporal de referències bíbliques. Com sabem, el diluvi universal va durar 40 dies i 40 nits, Jesucrist va dejunar la mateixa quantitat de jornades en el desert, com les que va passar Moisés en el Sinaí. I la Quaresma també comprén 40 dies. Ara, el període de cada «quarantena» sanitària el fixa l’autoritat civil competent, per motius més terrenalsi ordinaris.
Un dels senyals de la malaltia del coronavirus, i de moltes altres, és tindre febra. Si tenim maldecap, cansera, tos o algun altre símptoma pertorbador de la salut, ens hem de medir la febra. «Medir» i «febra» són dos dels centenars i centenars de paraules excloses de la normativa «selecta» durant molts anys per l’ortodòxia lingüística noucentista, però registrades com a normatives pel Diccionari normatiu valencià. I una de les paraules que han aparegut últimament en el vocabulari pandèmic ha sigut «cepa», en castellà, una de les variants del coronavirus. En la nostra llengua, és ‘soca’, «soca britànica», «soca brasilera», «soca sud-africana». I per a finalitzar este repertori, una paraula ben atractiva en estos temps pandèmics: «viricida», veu que significa ‘agent que neutralitza o destruïx virus’. Això volem, un fàrmac, una substància o milers de remeis que maten o facen desaparéixer tota classe de virus i que deixem d’estar amb un «ai» al cor.
En curt
«Pandèmia» és ‘epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta gran part de la població’. La pandèmia és l’epidèmia extensa, en territoris afectats i en persones. «Coronavirus» és ‘família de virus que poden causar diverses afeccions respiratòries, des de constipats comuns fins a pneumonies greus o la Covid-19’. «Quarantena», és «aïllament preventiu al qual se sotmet durant un període de temps, per raons sanitàries, a persones, animals o coses». La «soca» britànica, la brasilera i la sud.africana són variants del coronavirus. I un «viricida» és ‘agent que neutralitza o destruïx virus’.
