Un dels problemes de la societat actual és la incomunicació. Cridem molt. No pensem que necessitem callar per a entendre amb nitidesa a l’altre. Així que, cal valorar el silenci en el seu vessant positiu. Si no parlem, amb la quietud, comprenem millor el nostre entorn. Per tant, en moltes circumstàncies, pel bé de la societat i pel nostre, hem de demanar al món que no parle amb l’ajuda de la interjecció imperativa: «mutis».
La paraula «mutis» s’empra per a imposar silenci. Té el sinònim mut. És un imperatiu que sol impressionar en escoltar-se. Algunes vegades, suposa submissió i manament desproporcionat i unes altres resulta una bona teràpia. Durant anys, quan el sistema democràtic parava lluny, les autoritats ens deien «mutis». Però ja toca que els ho diguem a elles. Amb esta pandèmia, s’han excedit de verborrea. Per a explicar-nos les mesures a aplicar, s’han passat llargs minuts marejant-nos, abans d’anunciar-les. També necessitem dir «mutis» a les paraules dels dictadors, com les de Nicolás Maduro, perquè tracten la ciutadania de manera infantil. L’última n’ha sigut l’anunci de l’aparició del «Carvativir, las gotitas milagrosas de José Gregorio Hernández», com a neutralitzador del Coronavirus. Més enllà de la veracitat, cal sobretot frenar eixes maneres d’expressar-se. La humanitat és més adulta del que pensen les persones dirigents.
En uns altres casos, qui respecta la paraula «mutis», pot catalogar-se com una persona fidel. De menut, quan escoltava les converses dels majors i em deien «mutis!», sabia que era coneixedor d’un secret que no podia contar. M’agradava estar amb els adults més que jugar al futbol. Potser no era normal però, com em portava bé i respectava el «mutis», em permetien estar amb ells.
La gent no sempre acata un «mutis» i trenca la intimitat que algú li ha atorgat. Si un conegut o coneguda el respecta, demostrarà el valor de l’amistat i podràs confiar en ell. Hi ha persones a les quals cada volta que els diu «mutis» esperen que et gires per a contar el teu secret. Tenen eixe vici imparable. En este cas, no hi ha res millor que pronunciar la interjecció davant elles, si vols que una notícia s’escampe.
En definitiva, cal emprar «mutis», amb trellat i sense abusar de l’imperatiu. És saludable pronunciar-lo per a mesurar la confiança amb els altres i sobretot per a callar crits i mentides.
