Fa trenta-dos anys Romania va executar davant les càmeres al tirà més sanguinari de la seua història, Nicolae Ceausescu, junt amb la seua dona Elena. El dictador va escalar dins del Partit Comunista Romanés des dels 15 anys fins a convertir-se en secretari general i cap de l’Estat en 1967. La impopular Elena Ceausescu era la número dos del règim. Alguns botànics ja exercien responsabilitats públiques aquell dia de Nadal de 1989. Altres militaven a les joventuts socialistes, comunistes o grupuscles identitaris, inclús un encoratjava la ‘kale borroka’ antiestatutària contra les autoritats democràtiques i reconeguts intel·lectuals. Arran de la irregular vacunació d’alcaldes i altres càrrecs s’ha fet palés una situació acceptada sense rubor entre la progressia autòctona, com és l’endogen parentesc existent en bona part de l’administració nostrada. Pares, mares, fills, filles, dones, marits, parelles actuals i passades, oncles, nebodes i nebots, padrins i apadrinats, així com un gran ventall d’éssers volguts.

Recorde com si fos ara aquelles imatges televisives amb els cadàvers del matrimoni Ceausescu arrossegats pels carrers de Bucarest mentre eren insultats amb una violència gestual impactant. Poques setmanes després de caure el mur de Berlín, els romanesos van entendre que era el moment d’alçar-se contra la dictadura, i ni tan sols la temible i sanguinària ‘Securitate’ va poder aplacar els anhels de llibertat d’un poble que literalment estava en la misèria. Cal tornar sovint a l’hemeroteca per tal que la memòria prenga vitamines en aquests temps de velocitat ansiolítica.

És indiscutible que els governants han de ser exemple públic sempre, i més en situacions d’emergència com l’actual crisi sanitària. Faltaria. Però no cal dir-ho, cal fer-ho, per tal que la predicació siga efectiva. A més podria aprofitar-se l’avinentesa per tal d’establir mecanismes consensuats per estar un màxim de vuit anys en l’exercici del poder. Està demostrat que és el temps adequat per posar el bé comú per davant del personal. Una paraula que només han acomplit Aznar i Zapatero, dos dels pitjors presidents espanyols.

Rere Ceausescu el país es va instal·lar en la corrupció i fins fa poc dominava el líder del centredreta Ludovic Orban, que junt amb Trump i Bolsonaro són la triada del populisme d’autoritari.