Quins són els orígens remots de les nostres muixerangues?

És molt difícil de saber, però al meu parer tenen relació amb la nombrosa població esclava negra, d’origen subsaharià, que hi havia en la societat valenciana. Tot i això, no descartaria completament una poligènesi, una pluralitat d’origen amb una evolució autòctona, però sí un origen morisc com sovint s’ha afirmat.

Quan comencen a arribar ací els esclaus africans?

A mitjans del segle XV comencen a arribar esclaus negres a València, en gran nombre, portats principalment pels comerciants portuguesos. La seua presència s’estén per tot el Regne de València. Tenim moltes referències que solien encapçalar seguicis festius i processionals; els trobem inserits en l’ordre simbòlic cristià. Un cronista de 1585 indica que es pujaven uns damunt dels altres.

Quines proves ha trobat que sustenten la possibilitat d’aquestes arrels negres?

Jo parlaria d’indicis, més que no proves. Les danses de negrets estan molt presents en el territori valencià, sovint associades a una torre humana. Pensem en els Negrets de l’Alcúdia, que fins i tot es pintaven la cara de negre per a actuar, i la seua dansa del negret. També en tenim referències del Forcall i altres poblacions dels Ports, antigament a Carcaixent i a Alzira a la Ribera Alta, Culla a l’Alt Maestrat, etc. Pense que aquestes danses de negrets ens indiquen l’origen de les muixerangues.

En la zona d’origen d’aquests esclaus, encara es fan torres humanes avui dia?

Els esclaus es capturaven en una àrea vastíssima, des de la desembocadura del riu Senegal fins a superar la del riu Congo. Hi ha torres humanes, com les que s’inclouen en les danses tradicionals de la cultura igbo, amb semblances amb les muixerangues.

El comerç d’esclaus del s. XV va ocasionar que aquestes construccions humanes, a més d’arribar al nostre territori, arribaren enlloc més?

És sorprenent el cas dels Negritos de Acoria, als Andes centrals peruans. Fan una festa anual amb construccions de torres humanes de fins a cinc alçades, amb participants que es despleguen i el xiquet que corona enviant besades al públic, com en les muixerangues actuals. L’origen són les danses dels esclaus negres que arriben a la zona, en un procés que podria tenir analogies amb el cas de la muixeranga. De fet, també actuen amb una carasseta negra.

Com és que no s’havia pensat fins ara la possibilitat d’aquest origen si sembla tan clar?

Els esclaus negres estaven molt presents a la societat valenciana, però és un fenomen molt silenciat, no s’explica a les escoles. L’any 1790 en el Diario de Valencia encara es pot llegir un anunci de la venda d’una persona afrodescendent, com una mercaderia, i l’esclavitud no s’aboleix a l’Espanya peninsular fins el 1837. Pense que hi havia elements en la història de la muixeranga que la relacionen amb aquest col·lectiu, però encara no se n’havia fet la connexió. Sovint el que tenim al davant és el que més costa de veure.

De fet, es tractaria de revisar el que ja sabíem sota una nova mirada, que tinga en compte una població subalterna i ignorada com és la de les persones esclaves, que eren omnipresents en la nostra societat.

La nova proposta està sobre la taula. Potser el temps ens revele que és certa o potser tot el contrari. Tanmateix, ens recorda que per entendre qui som i com hem arribat fins ací, cal fer la vista enrere i saber d’on venim. No es pot construir res sense conèixer-ne els fonaments; no es pot fer història ni cultura sense conèixer-ne els orígens.