Una cervesera andalusa ha ressuscitat Lola Flores -virtualment- perquè reivindique en un anunci la riquesa de l’accent andalús. Com, ser genuí, et fa universal. La campanya em pareix fantàstica, el treball informàtic és admirable. La filla de la cantaora declarava que s’havia aborronat en sentir de nou la veu de sa mare; però el guió és encara més destacable. En un temps de globalització on et passeges per qualsevol gran avinguda comercial i no saps en quina capital del món estàs, el fet de reivindicar l’essència, allò que et fa únic, és el que et permetrà distingir-te i sobreeixir.

Els prejudicis lingüístics són com els prejudicis en general: generosos i inclusius; és a dir, en tenim a cabassades i en tenim en totes les cases! Els andalusos tenen el seu calvari amb la varietat lligada als senyoritos, que defuig dels particularismes com els sesseig o l’aspiració: el conegut «hablar fino». A la resta de parlars del castellà tampoc els va millor. Sempre en constant comparació amb la suposada excel·lència del parlar de Valladolid, extremenys, murcians, manxecs... són percebuts com a parlars de qualitat inferior. Amb Franco es va aplicar una política d’accents zero en el primer minut del seu mandat i els va proscriure a personatges populars, risibles o del lumpen. Acostumats a sentir en els telediaris un castellà neutre, l’arribada de Cristina Garcia Ramos als informatius de TVE, en 1980, amb el seu accent canari va trasbalsar el concepte de castellà únic.

De sant Vicent Ferrer s’ha lloat que anava per tot Europa predicant en valencià i sempre l’entenien. Més que ‘glossolàlia’ o «do especial que van rebre els apòstols en Pentecosta, pel qual es van poder expressar i entendre en llengües que desconeixien». Al do de llengües del nostre predicador calia unir una Europa on les llengües romàniques encara no estaven tan separades. Una situació molt diferent de l’actual on la paraula que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha hagut d’incorporar al Diccionari és ‘glotofòbia’ o «discriminació per raons lingüístiques».

El segle XXI serà recordat per la pandèmia de la COVID-19, però també per la desaparició de ―si no fem res per evitar-ho― el 80 per cent de les llengües del món. Cada llengua que mor, estreta la mirada humana, ens fa més pobres. Aspirem a ser universals, parlem per al món, parlem valencià!