Sant Blai de Torrent

Hui que se celebra la festivitat de Sant Blai, se m’ha fet present el llibre de memòries que, amb el títol El carrer de Sant Onofre, temps enrere publicà el torrentí Vicent Palacios Bellver. Es tracta d’un volum de lectura plàcida i serena que se situa a mig camí entre la història local i la literatura; i que, en rememorar el Torrent dels anys cinquanta, al·ludeix a la Festa i Porrat de Sant Blai, una celebració carismàtica que tradicionalment ha concitat, també, la simpatia de les viles veïnes.

Així, Palacios recorda amb nitidesa com «algunes festivitats del santoral anaven aparellades de porrats, petits mercats de fruits secs i llaminadures que s’instal·laven a determinats carrers». I que, amb el pas dels anys, «l’interés pels porrats anà minvant a poc a poc fins a desaparéixer del tot, llevat del de Sant Blai, que no només s’ha mantingut sinó que ho ha fet amb una forta consolidació i amb renom comarcal».

Un altre torrentí que evoca amb goig la diada de Sant Blai és Josep Ferrís March: «És una festa d’hivern que té els xiquets com a protagonistes», remarca, i que «va molt lligada a la commemoració de la Candelera, que es festeja el 2 de febrer, i a la centenària “Entrà de la Flor”», que té lloc la vespra de la Candelera i consisteix en una processó nocturna en què, amb acompanyament de coets, els jóvens ofrenen a la Mare de Déu del Roser una branca d’ametler florit, en un recorregut que s’inicia a la parròquia de Sant Lluís Bertran –la mateixa que acull la imatge de Sant Blai– i transcorre pel carrer de l’Ermita, per a finalitzar al temple de l’Assumpció.

Amb un somriure còmplice, Ferrís encara destaca com de característica és la gastronomia pròpia de la festa, amb els gaiatos, els santblaiets i el rossejat d’arròs, menges típiques i saboroses que completen i arredoneixen una jornada memorable.

Enguany que, per les circumstàncies sobradament conegudes, no hi haurà celebració de Sant Blai, he tingut la sort i el goig de reviure-la en les paraules i la memòria de dos homenots torrentins –Pep Ferrís i Vicent Palacios–, savis i compromesos amb el seu entorn, que tant han fet i continuen fent en pro de l’enfortiment identitari i la millora de la qualitat de vida dels municipis de l’Horta Sud.