‘Música a la llum: documentació i patrimoni de les bandes de música’
El 30% de les societats musicals tenen més de 100 anys d’història i un 2% són bicentenaries

La Unió Artística Musical d’Ontinyent en 1974, amb José María Ferrero. a.m.llum / levante-emv. valència
levante-emv. valència
Sabien que un 30% de les societats musicals federades en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) compten amb més de 100 anys d’història a la seua esquena i que d’aquestes un 2% són bicentenaries? Segles de música, d’educació i de llegat cultural que gràcies a projectes com a ‘Música a la Llum’ estan sent rescatats.
‘Música a la Llum’, projecte emmarcat dins de Bankia escolta València, va sorgir a la fi de 2016 per a col·laborar amb les societats musicals en la recuperació, conservació, posada en valor i difusió d’aquest patrimoni cultural, únic en el món, i moltes vegades maltractat pel temps.
Per a Remigi Morant, vicepresident educatiu de la Federació de Societats Musicals (FSMCV) i professor de la Universitat de València, «els arxius recuperats d’aquestes bandes representen autèntiques meravelles. No sols s’han rescatat grans obres -pasdobles, marxes mores, música simfònica i fins i tot música religiosa- sinó també instruments antics i documentació històrica que ens permeten conéixer com eren les nostres bandes fa 100 o 200 anys».
Després de 3 anys de descobriments, al desembre de 2018, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va acollir el ‘I Congrés Internacional Música a la Llum. El patrimoni documental de les bandes de música’, patrocinat per Bankia i coorganitzat pel Institut Valencià de Cultura (IVC), la FSMCV i la pròpia Universitat, a través del seu Institut de Creativitat i Innovacions Educatives.
Aquest congrés va consistir en conferències, comunicacions i taules redones protagonitzades per grans directors i compositors i experts internacionals en patrimoni, documentació i història de la música de bandes de la talla de Bernardo Adam Ferrero, Richard Scott Cohen, Cristóbal Soler o José Rafael Pascual Vilaplana.
«El congrés va resultar un autèntic èxit i va representar un impuls en aquesta tasca de recuperació i catalogació del patrimoni de les nostres bandes i societats musicals», comenta Remigi Morant.
Ara, dos anys més tard, veu la llum el volum que recull la major part dels treballs presentats en aquell fòrum, convenientment revisats i adaptats al format escrit. Els codirectors del congrés, Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), són així mateix coordinadors del volum i autors del pròleg. ‘Música a la llum. Documentació i patrimoni dels bandes de música’, recull 32 articles de 40 autors, escrits en castellà, valencià i anglés, fruit de les comunicacions i conferències presentades en el ‘I Congrés Internacional Música a la Llum de 2018’.
El llibre es distribueix a través de la Llibreria de la Generalitat (Llig) i, pròximament, comptarà amb una edició electrònica impulsada per la Universitat de València.
Una obra col·lectiva
L’obra està dividida en sis capítols: el primer, ‘Arxius i història de les societats musicals’, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasis en el patrimoni documental que van generar o custodien, o se centra en determinats creadors. El segon, ‘Documentació en institucions públiques i privades’, presenta el quasi sempre poc conegut patrimoni bandístic d’importants institucions bibliotecàries o arxivístiques, a més d’abordar la relació i els paral·lelismes entre els arxius professionals i els arxius de les societats musicals.
Les parts tercera i quarta se centren en fonts per a l’estudi de les bandes de música com són la hemerografia, la fonografia i els arxius personals i familiars, vinculats en general a un creador. Una part important d’aquests capítols està dedicada als treballs d’organologia, on veiem per exemple com han evolucionat les plantilles de les bandes de música, amb les seues conseqüències estètiques.
La cinquena part, ‘El popular i el culte en la formació del repertori bandístic’, es mou entre la documentació i la musicologia per a abordar temes en els quals s’entrecreuen la música acadèmica i la música tradicional, subratllant aqueixa doble personalitat tan assenyalada a vegades en la música de banda.
Per a la sisena i l’última part, ‘Patrimoni bandístic i context social’, queden diversos treballs en els quals el patrimoni cultural de les societats musicals s’aborda des de perspectives legislatives que reflecteixen progressius canvis de sensibilitat i també des de perspectives sociopolítiques, referides tant a la nostra història recent com a la invisibilización de la dona en el moviment col·lectiu tan important per al manteniment i impuls del fenomen bandístic.
I Congrés Internacional ‘Música a la Llum. El patrimoni documental de les bandes de música’, celebrat al Centre La Nau de València, el desembre de 2018. A la dreta els llibre amb les actes de la trobada.
- Ni dolor de espalda ni hernia discal: los signos de alarma para sospechar de un tumor vertebral
- Las inmobiliarias 'esconden' los pisos de alquiler ante la avalancha de la demanda
- El Ayuntamiento de Calp ya no quiere coches eléctricos: escarmentó con el que ardió en pleno centro urbano
- El correo sobre el desbordamiento del Poyo se perdió en la burocracía y el caos de Emergencias
- Lorena Martínez, presidenta de los cazadores valencianos: 'La plaga de jabalíes se ha ido de las manos
- Familiares y pacientes del Padre Jofre critican la pérdida de privacidad por la llegada de enfermos de Porta Coelli
- Un ex de Canal 9, contra el nuevo jefe de informativos de À Punt
- Investigan a dos personas por destruir el nido de una especie protegida mientras hacían obras en Xilxes