Apoc que aprofundim en el coneixement del nostre segle XIX, de seguida ens adonarem del gran paral·lelisme que s’estableix entre les epidèmies colèriques que assolaren el territori valencià, durant aquella centúria, i l’actual pandèmia de la covid-19, que ha capgirat per complet l’estil de vida que portàvem fa dotze mesos.

Un dels textos més interessants per a entendre les conseqüències del còlera que colpejà els nostres avantpassats en les darreres dècades del Vuit-cents és el que, mig segle després, redactà el periodista Teodor Llorente Falcó amb el títol d’«El cólera del año 1885», i que trobareu inclòs a l’obra Memorias de un setentón.

Així, la de 1885 fou, amb diferència, la més agressiva i sagnant de les nou plagues que se succeïren entre 1834 i 1890, ja que comportà la defunció de vora 30.000 persones. En aquelles circumstàncies, Llorente Falcó –que aleshores tenia 16 anys i era fill d’un dels més reputats periodistes valencians– explicà que la infecció s’havia iniciat durant la tardor de 1884 a Beniopa (la Safor). «Y allí se estuvo incubando todo el invierno, para extenderse el verano siguiente por toda la provincia». D’aquesta manera, a meitat mes de juny de 1885 la ciutat de València ja presentava diversos focus d’infecció.

Davant la complexa situació sanitària provocada, Llorente Falcó assegurà que el mètode més eficaç per a combatre el contagi del bacteri fou, precisament, el confinament domiciliari: «Se vivía mucho en el interior de las casas. La gente salía lo indispensable y evitaba el contacto con las multitudes». I que «el aislamiento [...] era el mejor remedio», ja que «impedía o entorpecía la llegada de malas noticias respecto a familiares y amigos atacados». Com que no existien telèfons, ni televisió, ni xarxes socials, tancar-se també resultava efectiu des d’un punt de vista psicològic.

En darrer terme, apuntà que «viajar era difícil y peligroso». I que «no pocos escritores festivos, a pesar de lo “amargo” del tema, alegraban a la gente en diarios y revistas relatando no pocas escenas cómicas a que el miedo desmedido de algunas personas daba lugar». Un d’aquells autors fou Manuel Millàs, que en octubre de 1884 estrenà el sainet Els microbios, una peça divertida i mordaç –fou reeditada en 2014 per Jaime Millàs i la Institució Alfons el Magnànim– que, aquests dies, us recomane ben vivament.