A l’espera de l’obertura d’un sobre dipositat en l’Instituto Cervantes, on es conté un secret que només podrà ser revelat el 12 de juny d’enguany, pel centenari del naixement de Luis García Berlanga, tot havia començat en la dècada prodigiosa i republicana de la primera pel·lícula sonora en valencià, o siga, l’homenatge al cabaret i a la platja de la Malva-rosa, titulat El fava de Ramonet, obra de Luis Martí, el creatiu germà d’Amparito Martí, pastissera emparentada amb els terratinents liberals i republicans García Berlanga, que havia infantat un personatge sentimental i cràpula, mediterrani sobreviscut sense entusiasme a la gèlida comarca de Leningrad, on hagué d’escriure Fragmentos de una primavera, en la Hoja de campaña de la División Azul criminal, exiliat d’anarquistes i del franquisme, i motiu de l’adolescent Paseo por una guerra antigua, treball de curs d’una colla de joves de l’Escola de Cinematografia, víctimes victorioses contra la falta d’imaginació de la dictadura i la censura, i per la desmesurada llibertat o la sarcàstica gràcia de qualsevol anècdota íntima digna de tal nom, en camí cap a la broma universal de la vida.

Així, el viatge moral d’enguany requerirà la reconquesta de Bienvenido míster Marshall, pel·lícula d’actualitat hispanoamericana triomfadora del festival de Cannes. I el Benicàssim de Novio a la vista –rebotada després en Vivan los novios-, que tot i no comptar amb Brigitte Bardot, estengué el mapa de l’estiueig platger com a concepte existencial. I la Peníscola de Calabuch, anterior a l’arribada de la humanitat a la Lluna: lluny de fracassar, rebotaria a finals del segle XX en París-Tombuctú: mesclant-hi tòpics eròtics amb el París de Grandeur nature, certificava que les galàxies llunyanes reals són les d’una tertúlia o un pecat de la carn.

I ja per a entusiastes del realisme imaginari, el més expressiu de la naturalesa humana, caldrà vincular l’existencialisme de Plácido, i la truculència d’El verdugo, amb la trilogia de sobretaules i fets d’alcova de La escopeta nacional, Patrimonio Nacional i Nacional III, lliçons didàctiques elementals sobre l’Espanya carpetovetònica entre la Constitución i els colps d’Estat de proximitat. Qui sap si el sobre secret de Luis García Berlanga, no contindrà la notícia d’una definitiva pel·lícula, pornogràfica i per tant realista, en l’especialitat d’aplicar sense bromes els preceptes de la vitalitat mediterrània a la tragicomèdia de la política o la distància curta sentimental.