La paraula «abanderat» i el seu femení «abanderada», com a nom comú, fa referència a ‘persona que porta la bandera en una processó, una desfilada o qualsevol altre acte públic civil, militar o religiós de caràcter semblant’, «Blanca Fernández Ochoa va ser l’abanderada de l’equip espanyol en els Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo i David Cal, piragüiste, va ser l’abanderat en els de Pequín». En els pobles mitjans i menuts els «abanderats» que més veiem són els de la banda de música del poble quan desfila pel carrer. Com que la igualtat de gènere arriba, encertadament, a tots els àmbits, ara, algunes bandes tenen «abanderada». En este sentit, «abanderat» té els sinònims «banderer», «portabandera», «portaestandard» i altres. El vocable «abanderat» també té el significat de ‘defensor, portaveu o representant d’una causa, d’una organització o d’un moviment», ‘persona que es llança en primer lloc a una empresa nova o arriscada, i que amb la seua acció obri camí als altres’. «Cèlia Amorós va ser una de les abanderades del moviment feminista», «Teodor Llorente i Constantí Llombart van ser dels principals abanderats del moviment de la Renaixença valenciana». En este sentit és sinònim de «capdavanter», «líder». Encara que no és una paraula de molt d’ús corrent, sí que és una veu del llenguatge sociocultural i polític ben integrada en la nostra parla, però l’essencialisme lingüístic durant molts anys la va marginar de la nomenclatura lèxica normativa, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha donat condició normativa definitivament al substantiu «abanderat», registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià (DNV). En el significat de ‘portador de la bandera’ en sentit físic ja l’havia registrat el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu). En els dos sentits esmentats també el tenen registrat el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, el Diccionari de sinònims (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. I parent de ben a prop del nom «abanderat» tenim «abanderar», verb que té significats ben dispars, encara que tots relacionats amb la veu «bandera», física o figurada. Té els sentits de ‘posar bandera (a una embarcació, a un edifici, o a una unitat militar)’, ‘inscriure o matricular (un barco estranger) amb la bandera d’un Estat’, ‘proporcionar (a una embarcació) els documents que acrediten la seua bandera’.
Però «abanderar» també té el significat de ‘posar-se algú al front d’alguna causa o dels seus seguidors. «Pedro Zerolo va abanderar la lluita contra l’homofòbia i a favor del matrimoni homosexual». En este sentit, «abanderar» també patia la censura de l’integrisme lingüístic excloent, però com en el cas del substantiu «abanderat», l’AVL ha donat condició normativa definitivamente a esta accepció, sinònima de «liderar», «dirigir», «encapçalar», i l’ha registrada en l’article «abanderar» del DNV. També tenen arreplegat este significat del verb «abanderar» l’ésAdir, el Diccionari de sinònims (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la RACV. Per tant, podem dir i escriure normativament que som o podem ser abanderats. I abanderar bones causes, sense incórrer en cap falta lingüística, ni de ninguna classe.
