Eh!

En la vida hi ha realitats que no entenem. Quan ens apareixen, podem callar o demanar que se’ns aclarisquen. Si optem pel segon, recomane l’ús de la interjecció «eh» en eixe sentit. També hem de tindre en compte que podem emprar-la per a trobar l’assentiment a allò que es diu o per a cridar l’atenció i expressar menyspreu.

Confesse que últimament diuen que pronuncie molt eixa paraula. M’acusen de patir certa sordesa. Potser és de veres, encara que cada vegada la gaste més perquè em rebel·le davant les injustícies. Tot i això, no solc pronunciar un «eh, que sí?» per a buscar l’assentiment. Sempre he actuat amb respecte i lliurement, sense buscar una cabotada. Em pareix bé que la gent actue com pensa. Així ho ha fet el raper Pablo Hasél. No obstant això, considere que ni l’insult ni les amenaces són bones ferramentes per a reivindicar res. Tampoc crec que la presó siga la pena més adient.

Este últim any he cridat molt «eh!». Necessitava que la gent fora respectuosa amb les mesures sanitàries. Ara encara ho faig més. Esta setmana hem perdut el tio Vicente. No és fàcil que et deixe un familiar estimat. Pensem que darrere del llistat de persones mortes hi ha patiments de famílies. No oblidem que la invisibilitat del virus assassina.

Un «eh» és signe de repugnància. Jo dic molt «Eh, una persona xenòfoba, violadora, autoritària...!». Resten adjectius per escriure però em quede amb la idea que per a superar les repugnàncies, cal pegar xicotets passos que eviten irreparables problemes. Per eixa raó, em preocupe per promoure el llenguatge de gènere. He sabut que en unes obres públiques d’Albalat dels Sorells una empresa ha estat amonestada pel fet que el seu personal emprara un llenguatge sexista, quan pel lloc on estaven passaven dones. Em pareix una acció lloable. També em semblaria bé que la tasca de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’arredonira repassant-ne casos puntuals, com ara el cas de l’accepció de «ferramenta» com a forma col·loquial per a referir-se a una dona espectacular. Pense que és una definició discriminatòria que caldria reconduir.

En definitiva, pronunciem «eh» amb insistència perquè ens aclarisquen el que no entenem i per a expressar el menyspreu. La nostra modesta actitud davant actituds repugnants pot canviar, a poc a poc, la part fosca del món.