Germans

Els germans no es trien, les parelles sí. La gran diferència està en què pots separar-te de l’elecció de companyia, en canvi un germà és per tota la vida. Com una ex. Només l’ortodòxia religiosa i comunista veten l’opció a una segona oportunitat. La literatura ‘domèstica’ que s’ha posat de moda relata amb detall que les relacions fraternals tenen més dificultats de les que aparentment manifesten. Qui no ha sentit allò de la meua germana treballa allà, i el germà aculla, però quan necessites el favor davant la insistència, et trobes amb un «fa temps que no parlem, ja saps es va casar amb un impresentable». Certament, l’ancestral vida mediterrània hi ha posat la família el nucli central de les relacions intrapersonals. Les societats anglosaxones relaxen molt eixa dependència, que arriba als extrems coneguts als Estats Units, on si n’hi ha sort l’única ocasió a l’any per retrobar-te amb els teus és en el famós ‘Thanksgiving’ (Dia d’Acció de Gràcies).

L’extensió territorial, i mental, fa que els adolescents estatunidencs pensen en la universitat com l’alliberació personal de la llar. Estudiar a milers de quilòmetres de casa, suposa un ritu d’iniciació insuperable. Ací, en canvi, han posat una universitat al costat de cada casa. Recorde als companys del Col·legi Universitari de Castelló (CUC) lamentant la creació de la Universitat Jaume I, fa just trenta anys. Ells volien vindre a estudiar a València, als pisos d’estudiants de Benimaclet i Blasco Ibáñez, i només tornar el cap de setmana a Borriana, Nules o Betxí. Però les forces vives locals no pararen fins a inaugurar la universitat de la província.

I tot igual. Comprar una casa al costat de les dels pares, invertir en una caseta a dos quilòmetres de la residència habitual pegada a la dels germans. Les multitudinàries paelles del diumenge, inclús traure l’abonament de Mestalla al costat de l’injuriat cunyat. La teranyina familiar ha estat determinant perquè el sistema no fera fallida, també. De la jubilació dels majors han viscut fills i nets, però ara el bitxo està fent escabetxina el salvavides de l’anterior crisi i posant potes amunt la família. «L’amistat ho és tot. L’amistat val més que el talent. Val més que el govern. L’amistat val quasi tant com la família», sosté Mario Puzo.