El 1999 la UNESCO va declarar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna per fomentar la diversitat lingüística. La data es va triar perquè el 1952 un grup d’estudiants va ser reprimit i tirotejat per policies i militars pakistanesos quan protestaven per la imposició de l’urdú com a única llengua oficial en Bengala Oriental - actualment Bangladesh - zona de parla majoritària bengalí.

Amb el concepte de llengua materna es pretén visibilitzar les llengües minoritzades, així com fomentar una societat multilingüe i multicultural. El món muixeranguer és divers i suma integrants de llengües diferents sense que aquesta diversitat s’observe com una feblesa, al contrari, es fomenta l’aprenentatge i l’intercanvi cultural des de vessants com el folklore, la lingüística, la música o la gastronomia.

A més, el terme de llengua materna apel·la a les arrels i als vincles emocionals. Com a mostra trobem el discurs que recentment va fer Joan Baldoví al Congrés dels diputats: «és superior la seua llengua, la llengua que li va ensenyar sa mare a la que em va ensenyar la meua?». Aquesta emotivitat té un clar avantatge: és incontestable.

Però, com apunten Mireia Galindo i Carles de Rosselló el concepte de llengua materna, arrossega alguns problemes. D’entrada, se li atribueixen diferents significats: la llengua apresa en primer lloc, la llengua amb la qual el parlant té més competència, la llengua més emprada o la llengua amb la qual s’identifica el parlant. Aquests poden entrar en contradicció en societats multilingües com la nostra. Perquè es poden identificar amb llengües diferents i indicar que es té més d’una llengua materna. També apunten el caràcter sexista i etnocèntric que el concepte denota, ja que només fa referència a un dels progenitors i no en totes les societats la llengua que es transmet és la de la mare.

Les paraules de Carolina Punset en què identificava els valencianoparlants amb aldeanos són ofensives perquè exemplifiquen quin és l’imaginari col·lectiu entre una llengua de prestigi i una llengua vulgar. Aquesta percepció implica a més el concepte d’utilitat i d’ascens social. El senegalés Mamadou Día, autor del llibre ‘3052. Persiguiendo un sueño’ explica per què milers d’africans es llancen al Mediterrani en pastera així: «Nosaltres veiem EuActuació de la Muixeranga de La Plana. Commemoració 87 aniversari de les Normes de Castellóropa com El Dorado per tres raons. No estudiem en el nostre idioma de naixement, sinó en francés; estudiem programació francesa (...) més la literatura francesa que l’africana (...) en la radio i la televisió es parla en francés. Tot el que ve de la televisió i d’Europa és producte de desenvolupament i benestar».

El concepte de llengua materna en un món globalitzat on estan clarament identificades les llengües de prestigi i útils per a l’ascens social té, doncs, un pes relatiu. Les llengües minoritzades han de cercar estratègies per ser percebudes d’aquesta manera per la població del territori concret. Si volem assolir nous parlants del valencià ens cal que siga percebut com una llengua de prestigi, però sobretot que parlar-lo siga útil.

Les colles muixerangueres són més diverses del que pot semblar. La llengua materna de la majoria de les muixerangueres i muixeranguers pot ser siga el valencià, però s’hi compten llengües maternes tan variades com el castellà, el gallec, l’àrab, l’igbo, el romanés, l’anglés i l’alemany entre els seus membres. Allò important és que la llengua vehicular és el valencià i parlar-lo resulta útil per a la socialització. La direcció dels assajos és en valencià, com també ho són les xarrades posteriors o les activitats complementàries que s’hi organitzen. De manera que el valencià es percep com una llengua útil i d’acollida.

Cal reivindicar el Dia Internacional de la Llengua Materna. Contribueix a l’autoestima del parlant de llengües minoritzades, a l’empatia i a l’acceptació de la diversitat. Però no ho fiem tot a l’apel·lació a les emocions si volem fer del valencià una llengua d’ús habitual. Commemorem el Dia Internacional de la Llengua Materna, però sobretot impulsem les muixerangues al País Valencià i reconeixem la seua contribució a fer del valencià una llengua d’acollida, de cohesió social, de normalitat i d’utilitat.

cohesió. La diversitat de les colles muixerangueres. 1 Espectacular pinya de la Muixeranga d’Algemesí F

2 Convivència en la Muixeranga de La Plana F