La il·lusió d’ésser reines, ni que siga per un dia, cega l’enteniment de molta gent i tothom es mor per un moment de glòria i per això la història està plena d’accions banals protagonitzades per aquest tipus d’individus i d’indivídues. Pose per cas els polítics en les eleccions, que no fan bé si s’encanten en aquestes il·lusions glorificadores, que en política són encara més efímeres que en la vida real. Ho dic perquè tothom sap que el guanyador d’unes eleccions no és qui més vots obté en les urnes, sinó el qui més n’obté dels parlamentaris elegits i per això Illa, la nit del 14-F guanyà les eleccions de manera efímera, perquè n’havia d’obtenir 68 vots o més dels parlamentaris i féu massa curt (33 de 135).

Per la seua banda, ERC, JxCat i la CUP, entre els tres sumen més vots tant en les urnes com en els parlamentaris (76 de 135) i Pere Aragonés serà nomenat president de Catalunya. Els vots independentistes sumen més que tota la resta de partits junts i podran tirar endavant tant l’amnistia com el referèndum. I podran governar Catalunya amb projectes i pressupostos sòlids i estables. Si els Comuns no baden (8 vots), podran afegir-se al grup dels guanyadors, o quedar-se en Bàbia fent costat al gran perdedor socialista.

Des de l’Estat, Sanchez i Iglesias (amb el suport d’ERC) han de gestionar els temes més urgents que plantejarà el govern català i han de governar Espanya (picabaralles internes, pandèmia, l’economia i el repartiment dels ajuts europeus, reformes constitucionals...). La dreta ridícula de populars i ciutadans (9 vots), si es dediquen a tapar-se les vergonyes i prendre porgues, també en tenen prou, a més de cercar nova casa i assumir la pròpia història i l’herència miserable que han rebuda o canviar de psiquiatra.

L’extrema dreta franco-feixista i voxista, ha obtingut 11 escons. D’on ha eixit aquesta gent, d’altre planeta? Doncs no, ja hi eren a Catalunya, i ara, com ex-votants del PP i de C’s, s’han reubicat en VOX. I així, si la dreta obtingué 40 vots en 2017 i ara s’ha quedat amb 22, no han augmentat la representació, sinó que n’han perdut, tot i deixant al descobert que el franco-feixisme ja estava incardinat al seu si, com molts sempre dèiem. Per això els populo-ciutadans han d’obrir l’ull, perquè el monstre que han alimentat i amb qui han pactat, acabarà menjant-se’ls pel garró...