A poc que coneguem les terres valencianes, ens haurem adonat dels diferents accents i formes de parlar entre les distintes comarques que les conformen. Un nova publicació ens aproxima al coneixement del nostre país a través d’un conjunt d’històries breus que farà les delícies de qualsevol públic. El llibre Un país d’històries és obra del professor Enric Ramiro, col·laborador de Levante-EMV, que ha anat seleccionant relats al llarg de molts anys. Aquestes narracions en gran format es caracteritzen per ser eminentment optimistes totes elles amb un polsim d’humor i ironia amb l’objectiu de fer passar una bona estona. En total ha ideat cinquanta-una històries breus magníficament il·lustrades que veuen la llum en un volum editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló on ha impartit docència en els darrers quinze anys en els graus de Mestre d’Infantil i Mestre de Primària.

A més a més, en el seu conjunt es fa una repassada a la geografia valenciana de forma subliminal. Així sense adonar-nos-en i com a marc, transfons o simple referència, apareixen nombrosos noms de localitats, accidents geogràfics o al·lusions a la cultura valenciana en forma de gastronomia, festes populars o costums diversos. De fet, com a subtítol apareix «Aproximació literària a la geografia del País Valencià» i està il·lustrat amb fotografies a color i en gran format que simbolitzen els elements més singulars del territori: l’Albufera, Morella, el Penyagolosa, la Font Roja d’Alcoi, el Penyal d’Ifac o el castell de Santa Bàrbara d’Alacant i molts altres elements tants físics com humans que il·lustren les històries.

Cadascuna de les narracions ocupen un parell de pàgines i al final hi ha una breu reflexió al voltant d’un valor o tema de debat, com una mena de faules modernes. En totes elles s’utilitza un llenguatge divulgatiu farcit d’anècdotes, modismes i diàlegs basats en múltiples fonts originals. Apareixen relats dels indis americans, barrejats amb altres de tradició africana o llegendes del món budista i sufí, alternades per altres que tenen relats basats en fets històrics o recullen contalles del folklore musulmà o cristià. També hi ha basades en llibres, pel·lícules, documentals, i inclús correus electrònics o powerpoint populars.

El llibre està pensant principalment per al públic adult amb un nivell mínim de valencià i amb ganes de conèixer el país i passar bones estones amb lectures simpàtiques i divertides. Segons conta l’autor, les narracions s’han experimentat en gran diversitat d’ambients com clubs de lectura, en reunions d’amics i familiars, en centres d’EPA, cursos i tallers amb mestres i professorat, en classes de magisteri, secundària i batxillerat, i també en primària. Totes elles possibiliten el debat i la reflexió, si bé en edats primerenques destaca més l’anècdota del relat i és en nivells superiors on es pot aprofundir més de les ironies que reflecteix cada relat.

A més més, en no poder-se presentar el llibre com a conseqüència de la covid, el professor Ramiro va pensar gravar les narracions per a la ràdio i difondre-les. En lloc de fer-ho els locutors de la ràdio de la Universitat Jaume I de Castelló, es va oferir a buscar persones de totes les comarques valencianes perquè cadascuna d’elles aportara la seua dicció característica. En un temps rècord, gràcies a Escola Valenciana, les universitats de Castelló i Alacant, i el suport de la Fundació Enric Soler i Godes, aconseguí l’enregistrament dels 51 relats. Posteriorment, va oferir la idea a nouvinguts de diferents països com Alemanya, Argentina, Mauritània, Japó, Bolívia, Cuba, Estat Units, Xina, Brasil, Anglaterra, Romania, Guinea... que enriquiren el conjunt amb altres històries i les seues particulars diccions fins arribar de moment a 63 històries.