Quan parlem del 8 de març fem al·lusió a una data reivindicativa celebrada a quasi tot el món. Malgrat el difícil acord respecte del seu origen, sí que es pot afirmar per unanimitat que el feminisme ha aprofitat aquesta data per a donar visibilitat al seu moviment amb l’objectiu de millorar la situació de les dones com a protagonistes de grans desigualtats. L’expansió del moviment i les grans reivindicacions durant els darrers anys han superat les fronteres nacionals, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques i han donat prestigi i forma al corrent feminista, de tal manera que la mateixa teoria sobre el tema considera el moment actual com la Quarta Onada Feminista. També podem dir que les muixerangues han format part en nombroses reivindicacions a partir de l’any 2018 arreu del País Valencià i que, per tant, també en són protagonistes.
El punt de partida d’aquell 8 de març de 2018 (l’any de la formació de l’actual Federació Coordinadora de Muixerangues) era sumar-se a la reivindicació i visibilitzar les dones d’aquest col·lectiu. D’aquesta manera, es va promoure un nou camí de suport mutu entre les dones que componen la FCM. Tot això es va traduir en una xarxa de dones muixerangueres amb la voluntat de materialitzar la gestió i coordinació de les accions del 8 de març. D’aleshores ençà comencen a sorgir comissions feministes en algunes colles, com és el cas de la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga de la Penyeta Blanca de Cocentaina, la Muixeranga d’Algemesí, la Conlloga Muixeranga de Castelló i la Muixeranga d’Alacant.
Aquesta xarxa va prendre forma i el compromís que adquiriren les dones aquell any es transformà en un compromís compartit per tot el col·lectiu. La Federació Coordinadora de Muixerangues canalitzà l’esforç cap a aquest moviment social feminista, ja que entén que la muixeranga també té com a objectiu la construcció d’un entorn plural, igualitari i inclusiu. En conseqüència, en 2020, s’estrenà una àrea d’equitat amb la finalitat de fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i també per destacar la necessitat de crear comissions feministes dins les muixerangues per a compartir coneixements i construir en comú estratègies transformadores. Per tant, la creació d’aquestes també són un exemple de l’esforç materialitzat i organitzat dins dels grups culturals muixeranguers, amb l’origen en el 8 de març.
Actualment encara es configuren noves comissions al llarg del País Valencià que construeixen un mapa feminista muixeranguer per a dones i homes que lluiten conscientment contra les desigualtats. Alguns exemples d’aquestes darreres incorporacions són la Muixeranga de la Vall d’Albaida, la Muixeranga de Guadassuar (La Carabassota) i la Nova Muixeranga d’Algemesí, conformades en temps de pandèmia amb el propòsit de: treballar front a qualsevol mena d’agressió, incomoditat, assetjament o violència que es puga esdevindre a la colla; fomentar una participació activa, dirigent i amb plena facilitat d’expressió; activar estratègies destinades a la xicalla, vist que la muixeranga és un espai socialitzador per a totes les edats.
El 8 de març és una data commemorativa d’un fet històric, però també és una data que ens recorda que unes determinades accions comporten uns canvis concrets. En altres paraules, el Dia Internacional de la Dona no s’ha de vincular a un esdeveniment aïllat, sinó que s’ha d’emmarcar en una continuïtat de processos en moviment que mostren la transformació de la societat. La muixeranga té coneixement del contrast i diferència en el tracte cap a les dones en totes les esferes, inclosa la cultura popular, i treballarà front a aquesta xacra de la millor manera que sap fer-ho: defensant la cooperació i la convivència justes, equilibrades i plurals, caminant juntes en la direcció dels nostres somnis.
