Al diccionari trobareu aquestes paraules i altres, apropiades per a definir els guies polítics i llurs seguidors. Els capellans tenen fidels, devots i neòfits. Els cantants, fans, que ve de fanàtic. Com sabem, amb les paraules podem precisar el que pensem i filar més prim. N’he triades les del títol perquè em van bé per al que vull dir sobre els polítics. La paraula clau és la primera, el líder o cap d’un partit, que és un neologisme pres de l’anglès leader, el guia, derivat de to lead que vol dir conduir. I com els líders són els guies, que normalment volen seguidors i simpatitzants, s’envolten d’amics de confiança i dels prosèlits (mot derivat del grec prosèlytos) o conversos. Són d’especial importància els sequaços, seguidors més obcecats, del llatí sequi o seguir, el mot té una connotació pejorativa, però els sequaços són molt útils als líders perquè formen la seua guàrdia pretoriana o de la màxima protecció. I encara disposen d’altres seguidors més professionalitzat: periodistes, ideòlegs, politòlegs, etc. que no saben ni un borrall però que repeteixen el que els ordenen en el partit. I encara hi ha els sicaris, que mereixen un punt i a part.

Sicari ve del llatí sica que vol dir punyal i d’ací sicarius. Eren assassins assalariats, molt expeditius amb els punyals, que amagaven sota les túniques, i amb les traïcions i l’espionatge. Històricament han estat i són molt útils per tal d’apartar els adversaris de dins i de fora dels mateixos partits, sense que els líders s’embruten les mans, i per això els sicaris sempre han tingut i tindran feina. En tingueren a Israel amb els sicaris del bàndol independentista anti-rom i el mateix Judes Iscariot en formà part. Són molt famosos els sicaris de les màfies italianes; al Vaticà han hagut sicaris de molta santa anomenada i així mateix les monarquies i els governs se n’han servit i especialment les dictadures (Stalin, Hitler, Franco...). On no hi ha democràcia hi ha sicaris.

Dic açò perquè estem veient que, pel fracàs de les eleccions catalanes, els partits espanyolistes estan vivint un procés d’autodepuració, de relocalització, de canvi de lideratges, de discursos i d’aliances, que ningú sap com acabaran. Que vagen alerta, doncs, amb els sicaris que tenen a casa, no els passe com a Suarez, o a la secció femenina de Rajoy... Als sicaris els emborratxa la sang i saben que sempre tindran feina.