No sempre reconeixem els bons resultats dels altres. Així que no està mal que a voltes ens congratulem del que està bé. Per a eixe menester, tenim a l’abast una interjecció sorollosa i comunicativa. Es tracta de ”bravo”. Este internacional italianisme va tindre el seu origen en l’actitud del públic en acabar una bona òpera.
Sempre m’ha cridat l’atenció l’acabament masculí de «bravo». Realment les interjeccions són invariables. Tanmateix no resulta estrany perquè per a les institucions lingüístiques encara el masculí és el genèric dels dos sexes. No obstant això, eixa no ha de ser excusa per a detindre la normalització del llenguatge de gènere. Hauríem de continuar esforçant-nos a introduir més paraules en clau femenina. Crec, per exemple, que el tradicional sufix «-essa», adoptat pel lèxic patrimonial per a expressar el femení, s’hauria de canviar per una rotunda vocal a. Pense que la societat, acabaria per assumir paraules com «metja» o «jutja». Tindrien més intensitat femenina. Però, deixem que siga l’AVL, especialment ara que tindrà una major composició femenina, la qui ho reflexione amb el pas del temps.
Estos dies ens entren poques ganes de pronunciar «bravo». Tan sols hi ha un «bravo» molt merescut: la tornada de la sèrie «l’Alqueria Blanca». Fou un símbol contra el cruel tancament de la RTVV. El rècord d’audiència de diumenge passat demostra que hi ha lloc per a l’audiovisual valencià i per a una televisió pròpia. Hem de felicitar els guionistes per la genial idea de retre un homenatge al desaparegut actor Joan Molina. Vaig tindre la sort de conéixer-lo. Amb les meues lletres en este diari, vaig acomiadar-me d’eixe personatge tan especial en 2014. Hui diria «bravo» a tot l’equip d’actrius i actors. Però em quede amb l’emocionat vídeo amb el qual Paco Sarro va convidar el poble d’Estivella a vore la sèrie. Sempre s’ha sentit pròxim al poble i ha col·laborat en projectes com el «Cant a Estivella» o en l’homenatge al cantant Daniel Arnau. Son pare va ser el deixeble de l’internacional músic estivellenc, introductor de la guitarra hawaiana a Europa.
En definitiva, animem-nos a emprar «bravo». Suposa una bona interjecció per a aplaudir el treball ben fet. No sempre hem d’estar preparats i preparades per a criticar. També hem de trobar moments per a felicitar el que estiga ben fet. Bravo per les meravelles silencioses que ens envolten!
