No hi ha dia que no tinguem motiu per a expressar enuig. En eixa circumstància, el món de les interjeccions és una bona ferramenta. No s’acaben mai. En el cas que hui ens ocupa, n’hi ha una especialment polivalent que pot ajudar-nos. Es tracta de ‘redeu’. Reconec que no l’empre massa però també dic que no m’agradaria que s’extingira.
La interjecció ‘redeu’ ha perdut molt per a les persones valencianoparlants. Fins i tot ha deixat de tindre accent. Potser el fet que fora més pròpia de les societats rurals i no secularitzades, n’és el motiu. No obstant això, encara que estiga en crisi, un bon ‘redeu’, dit amb força, impressiona a qualsevol persona.
Ara per ara, resulta senzill trobar bones argumentacions per a pronunciar-la. Esta setmana em quedaré amb ella per a dedicar-li-la a un personatge: Toni Cantó. El nostre protagonista, a diferència d’uns altres, ja és més conegut pels abandons que pels seus quefers. Té especials qualitats escèniques per a deixar el teatre, el cine i els partits polítics. És capaç d’inventar qualsevol excusa creïble per a justificar el seu adeu. El que cada vegada resulta més difícil d’entendre és com el seu últim partit polític va creure tant en ell, fins al punt de convertir-lo en líder. Què veren en eixe actor que no veien gran part de les persones mortals valencianes? Personalment en tinc la meua opinió, especialment des que intentara comptar amb ell per a protagonitzar una campanya d’animació a la lectura des de la biblioteca d’Albalat dels Sorells, durant el temps de confinament. En el projecte, van participar polítics i polítiques de tots els colors polítics (Isabel Bonig, Alfredo Castelló, Mamen Peris, Rocio Gil, Manuel Mata, Vicent Sarrià, Fran Ferri, Enric Morera, Rubén Dalmau, Naiara Davó o Ximo Puig, entre d’altres). Però, malgrat els grans esforços que va dedicar la cap de premsa del partit, Raquel Miralles, este es va negar a retratar-se amb un llibre. Un signe que emfatitza la preocupació del polític-actor pel món de les biblioteques. Després d’aquella actitud, no se li pot dir més que: redeu quin personatge!
En definitiva, no ens oblidem de l’existència de ‘redeu’. És una interjecció nostra que ajuda a manifestar l’enuig. Guardem-lo per a les ocasions. Redeu quina gent, eixa que viu de la política pel seu bé i no per al dels altres!
