"Cal acudir a la història per evitar errors del passat"

La novel·la «El juicio del agua» (Grijalbo) s’inicia amb una ordalia a dues famílies per l’avarícia i els usos feudals, en la qual els primogènits de les dues cases, de tan sol uns mesos d’edat, són submergits en aigua gelada en un judici diví del que sortirà vencedor el que s’enfonsi més tard.

La filla de la família noble, Blanca de Corviu, resulta escollida mentre que el «pagès» Robert de Tramontana és el «condemnat» i el protagonista d’aquest relat narrat en primera persona, marcat per la tràgica destinació al que es va veure abocat en la seva infància i que acabarà convertint-se en un jutge just.

Ferrándiz (Cocentaina, Alacant, 1971) relata que aquesta història li va sorgir quan es documentava per a la seva anterior novel·la «La tierra maldita» -una obra que el va catapultar a l’èxit, amb més d’onze edicions i traduccions en més de dotze països- ambientada en la Barcelona del segle IX i que va deixar per buidar els fets que uns segles després van marcar el canvi i una nova manera de fer justícia.

A finals del segle XII la humanitat va recuperar l’antic Dret romà i les declaracions de «pau i treva», al seu judici l’embrió dels Drets Humans, «una fita que va canviar la història» i va portar una prosperitat que anirà transitant cap al Renaixement i la Modernitat.

«De vegades és com si la humanitat estigués llesta per fer un salt», i en aquest moment històric «passen coses i comença a qüestionar-se que l’antiga manera de fer justícia medieval, omple de proves, d’ordalies, en la qual se sotmetia a la voluntat de déu, fos l’adequat», diu l’escriptor, advocat de professió.

I aquest trànsit és el que viu el protagonista de la novel·la, Robert de Tramontana, víctima de l’antiga «justícia divina», qui se sent culpable per les repercussions en la seva família i «emprèn un camí per trobar alguna manera de fer justícia per a totes les persones febles i serfs».

En aquest periple «va descobrint-se a tots els nivells, des de l’intel·lectual, al seu despertar sexual, l’amor i en qui pot confiar» i a prosperar en un moment en el qual comença a sorgir la nova burgesia fins a convertir-se en jutge.

A més de Barcelona, el protagonista passejarà per l’escola del Fur de Jaca i la dels glossadors de Bolonya, germen de la Universitat, les sentències de la qual van exercir molta influència en els juristes catalans, i per Lleó, on hi havia uns drets «avançats al seu temps i el primer parlamentarisme».

L’escriptor rendeix també un homenatge a l’univers femení i assegura que la novel·la la impulsen realment les dones que tenen relació amb el protagonista, des de la seva mare a la Blanca, amb qui va establir un vincle infrangible i d’amor des de l’infame «judici de l’aigua», la joglaressa Salomé o la italiana Novella Gozzadini, inspirada en la jurista bolonyesa Bettisia Gozzadini, de la qual es diu que va ser la primera professora universitària.

Ferrándiz destaca també de la novel·la la seva connexió amb el present, com l’origen dels Drets Humans, de fet en el seu primer judici el Robert apel·la al Dret romà en la seva sentència per corregir una injustícia en una barriada que anava a ser desnonada.

«Un principi que té dos mil anys i que ha estat també recuperat ara, en l’inici de la pandèmia, per salvar milers de locals de negocis que estaven patint pel confinament en no poder cobrir la renda», comenta.

«Els historiadors -assevera- estan cansats de dir que en la història estan les solucions dels problemes que ens vénen i adverteixen del perill no solament de cometre el mateix error sinó de l’oblit», com va passar en l’Edat Mitjana quan la gent va arribar a assumir el ser maltractats perquè era la «destinació divina» mentre els seus avantpassats havien gaudit d’uns drets que garantien la seva dignitat.

«Mirem la història, prenem bona nota perquè hi ha solucions i almenys sabem què hem d’evitar» per no caure en els mateixos errors, reivindica.