LL’amiga napolitana Valentina Ripa, que tant s’estima València, m’explica que el cognom d’un dels nostres principals poetes medievals, Gilabert de Próixita (València, 1370 - Gènova, 1405), és una adaptació al valencià del topònim italià Procida, que dona nom a una menuda illa volcànica enclavada en el golf de Nàpols; de la qual, a finals del segle XIII, els avantpassats de l’escriptor en varen ser senyors durant un curt període de temps.
D’aquesta manera, en 1282 el rei Pere el Gran desembarcà a Procida, que passà així a mans de la Corona d’Aragó. I, com a mostra d’agraïment pels serveis prestats, el monarca en nomenà senyor el salernità Giovanni di Procida, que posteriorment rebé també diversos feus i baronies als regnes de Mallorca i de València.
És per això que, 88 anys després, nasqué a ca nostra un descendent de Giovanni que prompte es convertiria en destacat literat: Gilabert, que era fill de Nicolau de Próixita i Elvira Centelles; i que, com el seu pare, emprengué la carrera militar i participà en les campanyes per la conquesta de Sicília de 1392 i 1395. Tanmateix, més que com a soldat, aquell jove ha passat a la història com un dels millors poetes de l’època: com un eloqüent precursor –juntament amb el també valencià Jordi de Sant Jordi– de la lírica d’Ausiàs March. En aquest sentit, Martí de Riquer assegurà que les composicions de Próixita segueixen els tòpics i l’estil trobadorescs; però contenen un to subjectiu que traspua la personalitat de l’autor, cosa que no era gens habitual entre els coetanis.
Finalment, tenim notícia que Próixita estigué al servei de l’aragonés Benet XIII, popularment conegut com el Papa Luna. I que fou en el transcurs de l’expedició que, en 1405 i en ple Cisma d’Occident, l’antipapa realitzà a Itàlia quan el nostre poeta perdé la vida: víctima, possiblement, de l’epidèmia que en aquell moment assolava Gènova. «Mas, enquer mort, cells qui volran mirar / dins en mon cor, veiran vostra figura», havia escrit un temps abans en referència a la seua estimada.
Si –així que ho permeta la pandèmia– viatgeu a l’acollidora Procida (recentment declarada Ciutat Italiana de la Cultura en 2022), no us oblideu d’un gran poeta que dibuixà, amb la sonoritat dels seus versos i del seu cognom, un pont de germanor entre els territoris valencià i italià.
