Trobada rere trobada, cada acte oficial, festa o aplec, es va teixint una xarxa que crea un ecosistema social particular, una cultura muixeranguera, una forma diferent de veure la realitat que tots els muixeranguers compartim.

En un article anterior es va parlar del que era una colla, que resultava ser alguna cosa més que un conjunt de gent fent muixerangues, que era un microcosmos social, complex i ric.

D’entre les fites que una colla muixeranguera pot abordar, l’organització d’una trobada anual és la més complexa i, a la vegada, la més enriquidora. La colla amfitriona n’ofereix menjar, beure, lleure i una bona actuació programada. Això, evidentment suposa un repte i, a la vegada estableix i reforça lligams amb altres colles. Deixa de ser una colla aïllada en el món i s’uneix a altres colles per aconseguir objectius compartits.

I, de nou, una cosa senzilla es complica quan comencem a definir-la. Podem postular que aquests lligams són les llavors del naixement d’una cultura muixeranguera. I aquí no ens estem referint al fet que la muixeranga és cultura, que de fet, ho és. El terme cultura s’aplica aquí tenint com a referents definicions pròpies de la cultura organitzacional, un concepte una mica complex que sol trobar-se sobretot dins de l’àmbit empresarial, però que ha resultat molt útil per analitzar qualsevol mena d’organització social.

La cultura organitzacional concep les organitzacions (una empresa, una escola, una colla, una federació) com una estructura, i les persones que hi formen part serien els maons. La idea és que cada conversa, cada alegria, cada baralla, cada interacció entre aquests maons deixa una empremta de color en l’estructura. I així l’estructura va canviant de color i de forma. Aquests canvis i l’aspecte de l’estructura a cada moment seria el que anomenaríem cultura. Aquesta idea de cultura suposa l’acceptació d’unes normes i un codi de conducta, la definició d’un vocabulari característic i l’assimilació d’uns principis i valors que són compartits i defensats.

Que això s’aplica al conjunt de les muixerangues es pot comprovar, per exemple, en una de les primeres actuacions de la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM).

La FCM va demanar a les colles que preguntaren als seus socis i sòcies quins creien que eren els valors socials que definien la muixeranga. Amb els conceptes que les colles havien aportat van construir la seua imatge corporativa per a la seua felicitació nadalenca el 2019.

Per altra banda, aquesta activitat requereix vestir d’una determinada manera per garantir la visibilitat i la seguretat durant l’execució de les figures. Totes tenen elements comuns que les identifiquen com muixerangues i fa la diferència entre participants i no participants. Durant les trobades, els actes socials per excel·lència com ja s’ha dit abans, es pot veure tot un mosaic de vestimentes en el que les diferències només serveixen per ressaltar que tots els participats formen part d’un mateix col·lectiu.

Vocabulari propi

Una altra característica d’una cultura és tenir un vocabulari propi. Això també ho trobem aquí, floreix en les trobades, en les converses informals, en els escrits que es fan sobre muixerangues. Només en aquest mateix diari s’han publicat un bon grapat d’articles que en parlen de les paraules que fem servir i necessitem per a poder posar noms a la nostra realitat.

Es pot concloure que tot això ajuda a reforçar els lligams entre colles i garanteix que els muixeranguers i muixerangueres continuem tenint ganes de fer muixerangues i que potser genere el desig d’apuntar-se a una colla a les persones que no pertanyen a cap!

Perquè això ocórrega és fonamental que la nostra societat conega el fet muixeranguer i per això s’està fent un esforç considerable en la seua difusió, malgrat que és cert que queda molta feina per fer. I és fonamental perquè es necessita el suport de la societat per a poder perpetuar l’activitat i aconseguir que aquesta cultura muixeranguera incipient acabe cristal·litzant en un tret identitari de la societat valenciana al complet. Perquè més enllà del que la muixeranga vulga ser, sense la gent, sense el public, sense vosaltres, no som res.