El temps de la Germania va ser, sense cap dubte, un període convuls. La pesta havia assotat la població valenciana poc abans i això comportà un període de crisi, alhora que una certa burgesia reclamava alguns drets en el govern de la ciutat. El record d’Eiximenis i el seu Regiment de la cosa pública era present i el canvi de dinastia degué inspirar la idea de l’arribada d’un nou temps, que es va plasmar en profecies que circulaven arreu. L’església, entestada a trobar culpables de les malalties del món, acusava els pecadors i, en especial, els sodomites. El 1519, pel juliol, ja s’havia conegut un episodi brutal, contra alguns d’aquells, que es situa en els orígens de la revolta agermanada i que és conegut com l’«avalot de la Seu». Però sembla que aquell cas no va ser l’únic, i no ens hauria d’estranyar aquell fervor expiatori entre gents que acabaren per batejar contra la seua voluntat els musulmans que vivien en aquestes terres i crearen, així, el problema morisc, que tan malament acabaria, mostrant tant a l’inici com al final la intolerància -i altres coses- d’una societat com aquella.

Un altre episodi d’homofòbia -encara que llavors no es deia així-, fou el de la captura del cavaller mossén Nofre Llorenç Gomis. Era conegut breument, per les anotacions de Jeroni Sòria i de Guillem Ramon Català de Valleriola i pel relat de Viciana. Si els dos pimers es mostraren ben vius, descrivint el conflicte de les jurdisdiccions, la bona veritat és que Viciana, amb un to més calmat, també ho explica bé: parla d’un «hombre preso en la cárcel, que fue acusado del nephando crimen», del qual també ens diu que «estava en contención con el official eclesiástico por la corona»; tot i que ens mostra una ciutat vertaderament excitada, disposada a prendre’s la justícia per la mà, quan explica que, «vinieron muchos hombres a la cárcel de la ciudad y rompieron la puerta y por fuerça sacaron al hombre. Y llevado al brasero le quemaron, a pesar del surrogado». Aquest darrer, segurament per evitar més despropòsits, «mientra aquella multitud de gente escandalosa quemavan al hombre, el surrogado mandó serrar la puerta de la ciudad nombrada de Quarte». Però, eufòrics per l'èxit, «bolvieron los escandalosos, todos con grande grita y bozes dezían: -¡Biva el rey, y venga leña y fuego y quememos las puertas de la ciudad!» Les autoritats varen obrir les portes, i sembla que tot tornà a pacificar-se.