Gran part de la població no veu els informatius ni llig els periòdics. La informació els arriba d’altres formes: els missatges a través de les xarxes socials. Els mitjans de comunicació tenen una ètica professional que, tot i existir una ideologia de capçalera, els lliga moralment a comprovar la veracitat de la informació que publiquen; però qui demana compromís amb la veritat als opinadors de la xarxa? Per als nous comentaristes no hi ha grisos ni matisos, tot és negre o blanc. Han posat de moda novament el dogma.
I mira que, en principi, resulta complicat combregar amb un dogma, amb un «principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal», una «cosa que es creu o s’afirma com a indiscutible», ja que quantes coses donàvem com a certes fins que es va demostrar el contrari! El dogma té una gran atracció: és infal·lible, no s’equivoca mai; però en realitat és només una opinió expressada, això sí, amb contundència. Els dogmàtics pontifiquen, és a dir, parlen o obren «amb un to de gran autoritat sense tindre’n».
Enfront del dogma tenim l’experimentació, la ciència, i amb ella el dubte permanent. Demanem seguretats a qui no ens en pot donar, perquè la seua naturalesa és l’observació, l’experimentació i l’anàlisi. Si canviem, afegim o suprimim un factor és molt possible que el resultat s’altere i la conclusió canvie. És així com avança la investigació.
De les coses més interessants que estan passant en la pandèmia una és la quantitat de dades que, en temps real i per a tota la població, s’estan analitzant. Mai de la vida havíem tingut la possibilitat d’estudiar un cas clínic on els afectats foren tota la humanitat i estar veient com actua un virus en tot rang d’edat, sexe, condició física, social, mental... tot alhora. I, com cal esperar, cada dada en modifica el resultat. Perquè, encara que s’hi estan dedicant més recursos que en la vida, no podem comprar el temps i necessitem que passen mesos per a veure com evolucionen els malalts i la malaltia.
Davant dels dubtes i les pors ―molt legítimes― a les vacunes, la ciència no pot, no deu, oferir dogmes, veritats indiscutibles, només aproximacions a la veritat; com ara que sense la vacuna és més fàcil morir de coronavirus.
