Escandalitzar pot ser un exercici positiu, si es fa ben mesurat i sense faltar a ningú, perquè pot servir per a remoure consciències, sobre tot males consciències, per a despertar ànimes mig adormides i apàtiques i obrir els ulls mig tancats dels qui no volen ni veure i fins i tot per a posar en evidència les actituds més hipòcrites i desaprensives. Pensem en el treball dels artistes moderns a partir del segle XIX, pintors, escriptors, músics.., què feien sinó escandalitzar la societat victoriana i benestant del moment? I què féu la física, la química, la biologia, la matemàtica... sinó llançar teories revolucionàries, que escandalitzaven la societat, posant-se a investigar les coses més prohibides i tabú, sense les aportacions de les quals el món no seria com és ara mateix?

Curiosament els diccionaris diuen que escandalitzar és ofendre els sentiments morals i la consciència d’algú, amb alguna acció immoral blasmable. No puc estar més en desacord i confie que els diccionaris començaran a rectificar i a posar-se al dia. Crec que les lleis mantenien/mantenen aquesta visió decimonònica, però que els legisladors i els jutges penalistes democràtics, ja han començat a modificar, per exemple defensant la llibertat d’expressió..

Curiosament, a qui menys els costa provocar escàndols, encara que ho fan tan d’amagat com poden, és a la gent més hipòcrita de la societat, que és la que passa per ser la de més ordre i tradicional, mira per on. En efecte, els escàndols que han causat tant d’estupor i indignació en la societat són obra de polítics, banquers, capellans i bisbes, comerciants, .. Aquesta gent, que tallava el bacallà fins no fa molt, han quedat al descobert gràcies a la democràcia, a la premsa i als polítics honestos. Però, queda molt a fer per millorar i completar la democràcia, amb més premsa lliure i més polítics valents i honrats, i més veïnat comprometent-se. Pensem qui s’hauria atrevit a dir del cap de l’Estat el que s’està dient dels reis, quan era Franco, o en quina premsa d’aleshores veiem publicats els escàndols que estem veient, ni quins polítics dirien en el Congrés el que es diu actualment. Malgrat això,és millor no confiar-se massa, perquè tot és encara molt dèbil i ens pot passar com a la II República. Com aquest article està dins la vuitada de la seua proclamació, és un homenatge als republicans i republicanes que la protagonitzaren: salut i República.