La captura i l’ajusticiament brutal de Gomis també va impactar Guillem Ramon Català de Valleriola, el qual fa veure només la seua fi i la por que devia de tenir la justícia a una nova revolta: «vist que tostemps perseveraven en voler-lo cremar sense fer-li procés, com de fet ho feren, lo dit governador, juntament ab los demés officials, tingueren a bé de donar lo dit home al poble, recelant que en la nit no·s mogués algun avalot en la ciutat. E axí lo dit Gòmiz fon entregat al poble y fon cremat». Ni els oficials de la justícia ni les lleis que n’estaven en contra van poder fer res.

El dietarista Jeroni Sòria descriu el cas amb el final igualment terrible, i ens ofereix altres detalls: «Diumenge, dia de Rrams, a II de abril 1520, prengueren a mossén Gomis, cavaller, per bujarró, qu·està davant lo forn de Soler, davant Sent Jordi, lo qual lo prengué hu dels tretze, que·s diu Sabastià Deusa, velluter, de que·l posaren en la casa fosca e, quant vingué al vespre, lo jostícia criminial (...) li denuncià la mort y li donà hun confeçor. E com vingué lo Dilluns Sant (...) alguns consellers que tingueren per bé que no·l sentençiaren per lo creminal, sinó que·l lliurasen per la corona, per quant era home que tenia los primers órdens de la església; e així·n donaren notíçia al clero de la Seu y lo clero presentà huna escriptura al consell real (...). De què y agué quaranta consellers que deyen que·l cremassen e xixanta-quatre que·l liurasen a la corona. En açò y agué gran devisió e gran avalot en lo consell (...). Y vingué hun home -que crec que fon diable-, vist lo gran avalot que tenien de dintre los consellés; tirà dit home de la espasa e devallà a la plaça de la Seu, a hon tot lo poble de València estava ajustat y molt avalotat, cridant e dient que dins la sala avien mort hu dels síndichs dels ofiçis, perquè demananven dit home. De què tot lo poble se posà en armes, de hon se seguí que·ls oficis tragueren sertes banderes de camp». A Sòria fa l’efecte que aquell avalot accentuat per un home -que ell considera un diable- no li degué agradar: no perquè fos defensor del pobre sodomita, sinó perquè es saltaven les formes de la justícia.

La fi, ja la sabem i Sória ens ho conta: «lo governador don Geroni Cabanyelles (...) tingué per bé de fer traure l'ome. E tret que fon de la presó, lo portaren a cremar. E los ofiçis ab ses banderes se'n tornaren cascun a sa casa. E axí, fon cremat».